Erik Satie porta la pluja de la mà i la pluja es deixa dur per la seva música. Les notes del seu piano són les gotes d'aigua que ens mullen. Ens deixem xopar i amarar d'aquesta tristesa fonda que batega al cel i als bassals del carrer, i els núvols, més prenyats que mai d'aigua, ens fan grisos els ulls. I la música es queda dins, al racó secret del cau on ens refugiem quan plou.
Fragments en mp3 de les seves composicions i més d'Erik Satie.

Estimat pare, aquí a Palau portem uns dies mogudets. No t'espantis. No és el que et penses. El meu cap continua a lloc i el que hi ha dintre també. L'únic, que el rei porta uns dies alterat. Des que va saber que els seus enemics estaven a punt de travessar el riu que fa de frontera, que ens té a tots amb l'ai al cor. Bé, ens té desperts tota la nit i els consellers i el servei no paren d'anar a munt i avall complint les seves ordres. A mi ja m'ha dit que, de moment, només vol arguments de guerra, que la cosa no està ara per frivolitats
Entrevista de Lluís Amiguet a Consuelo Barea, metge psicoterapeuta precursora del somni lúcid. A part d'ensenyar-nos la manera de posar una mica de llum en la foscor dels nostres somnis per positivar-ne el negatiu, ens dóna les claus per poder-lo sotmetre als nostres desitjos.
Avui va de música. Les formigues hem posat Pink Floyd de banda sonora. Aquest diumenge hem tret la pols a tots els racons del formiguer i hem recordat que el temps passa. S'esgoten els minuts cada dia i restem aturats als passadissos del cau sense saber si encara caldria dir alguna cosa més.
Avui a falta d'una, dues entrades. La inspiració, com cantaven els poetes, no ens visita sovint però quan ho fa es queda a passar la nit. Llegint l'article que ha publicat un dels visitants del xat de les formigues se'ns ha acudit de canviar-li una mica la forma i el contingut. Sabem que l'il.lustre poeta ens sabrà disculpar si es sent al.ludit per les nostres paraules, ell ja sap com se les gasten les lasius i que som de la conya. Continua a