31.1.04

Dissabte, 31 de gener

En construcció

murConstruïm un mur al cau. Una paret gruixuda que ens suporta el pes, ens aïlla de l'exterior i ens apuntala el feble interior. Cada dia en fem un tros, l'anem aixecant més alt i més amunt.

Per anar bé cal fer-ne quatre: un mur de contenció, un mur de revestiment, un mur de sosteniment i un mur frontal. El primer ens protegirà de l'aigua de pluja, del xàfec de plors i del ruixat d'emocions. El segon ens revestirà la pell finíssima i ens immunitzarà d'agressions i erosions. El tercer, el mur de sosteniment, l'utilitzarem com a filtre per evitar els embats destructors de l'enyorament i la nostàlgia. I el quart, l'últim i més fort, serà una paret ben sòlida que tancarà els extrems del nou formiguer-fortalesa.

Quan ja estiguin enllestits ens sentirem més fortes i menys dèbils, més llunyanes i menys properes, més protegides i menys vulnerables. Més israelites i menys palestines.

On són el cony de kamikazes? On volten els pilots suïcides?

29.1.04

Dijous, 29 de gener

Li hem demanat a la mas que ens expliqués què va passar i ho ha fet. Llegiu: ella sí que té la clau.


EJÉRCITO ZAPATISTA DE LIBERACIÓN NACIONAL.
De: Subcomandante Insurgente Marcos. México.


capgrosApenades formigues,

Després d'assabentar-me del melodrama polític que esteu vivint aquests dies, m'adreço a vosaltres per explicar-vos una història de guants, gegants, molins i capgrossos que servirà per entendre tot el que ha passat.

Si retrocedim en el temps, recordareu que fa uns mesos us vaig enviar un mail acceptant el paper de mitjancer en el procés d'alliberament i reunificació de les terres de parla catalana. Vosaltres em vau oferir un escenari, uns actors i el paper de protagonista d'una comèdia d'enredos, i em vau encarregar el guió.

Continua a mai l'enviaren.

27.1.04

Dimecres, 28 de gener

Decàleg desordenat d'idees per pair el que ha passat a Cataland:

dol01. En la línia dels adéus iniciada ahir: acomiadar Carod-Rovira, el breu, i saludar a en 'Putxi', el jevi: Benvingut nou secretari general d'ERC!
02. Segrestar en Portabella (o fotre'l ben tancat a una gàbia del zoo) per evitar que el facin conseller en cap de turc.
03. Ressucitar Terra Lliure i re-aprendre a fer còctels molotov.
04. Trobar un bon argument per fer entendre a la família i/o amics perquè estem afiliats a ERC
05. Desafiliar-nos i/o escindir-nos d'ERC i crear un nou partit.
06. Passar de política.
07. Replantejar-nos el terme 'país' i la utopia 'independent'.
08. Anar de 'potes' amb uns etarres sense tregua.
09. Escriure un conte: 'L'ovelleta ingenua i els llops'.
10. Cridar ben fort: Som unes il·luses! Som unes il·luses!

26.1.04

Dilluns, 26 de gener

Una de les nostres

comiatAvui estem de festa de comiat, una festa alegre i alcohòlica com són totes les que fem al cau. Una formiga se'n va a trobar el seu lloc. A casa ja li hem dit que arreu hi ha presons però ella vol provar la llibertat condicional. Hem fet un sopar amb tot el que li agrada i li hem donat regalets perquè ens recordi. Ella ens deixa moltes coses en penyora perquè la seva maleta va mig buida i només porta una muda i un raspall de dents. Totes afilerades li diem fins aviat amb pessics a les potetes i bellugadissa d'antenes, i clar, ho fem plorant perquè ella és una de les nostres.

Sort i una cançó per al viatge,

Make The Deal

Time after time you told me it was the truth
Time after time you lied to me through your tooth
How can you sing when everyone writes your song
You think you pull the strings and I get strung along

Ba, ba, ba, ba

So cry, won’t you cry
You should have saved that for youth
And does it elevate the stakes
When you try to find the truth

In the real world they make real deals
And it hurts your cause and it clips your heels
And I would not hesitate
To say that I will not be here again
In the real world

It’s not my way to slap you in the face
When it seems your way to spell dis with a grace
Where are your friends theyr’ll moving on
Why do you get paid when everyone writes your song

In the real world but you make the deals
And it hurts some more till you just can’t feel
And I would not hesitate
To say that I will not be here again
Save the real world for the suits in the cells
Who only think they’re free when freedom sells
And I would not hesitate
To say that I will not be here again
In the real world

Ocean Colour Scene.

22.1.04

Dijous, 22 de gener

virusQuin ensurt! Darrerament, tenim un cau tan promiscu que ens hem encomanat un virus. Sí­, tal i com ho sentiu. Un virus cabron que ens ha destrempat tot l'ordinador. El poll es diu VX2 i ens ha putejat tot el que ha volgut i més. La seva tàctica destructora ha estat no fer res però no deixar-nos navegar i atabalar-nos. No us podeu imaginar el nerviosisme de les formigues: només assabentar-nos que l'intrús era a casa no hem fet més que malfiar-nos de tothom i qüestionar-nos aquestes relacions lliures i orgiàstiques que tant ens agraden. Ara, en lloc d'un cau, tenim una fortalesa inexpugnable i ens fot la comparació perquè aquí­ sempre hem anat de llit en llit sense patir-hi. Ens voldrí­em cagar en tots els hackers del món però la veritat és que sentim una admiració callada per ells i encara més pels hackers de l'altre costat: aquells que fan software gratuït per combatre els que han creuat la lí­nia de la ill·legalitat.

Ara cada matí­ encenem un ciri a sant Panda, sant Norton, sant McAfee i un altre a santa Rita, que en el fons, atees com som, és en la que confiem més. També hem penjat unes plomes d'indi canadenques per caçar els espantasòmines que intentin entrar, un conjur vodista i un filtre d'amor per als invasors.

De moment, i esperant que arribi la inspiració, hem deixat el cau grana en estat latent, hivernant. El sexe i les aprensions són incompatibles.

També hem fet un descobriment. S'anomena Lliure Albir i és un diari personal de cabòries i música. Com el seu propietari diria:

Sona 'Oh collector' - Ocean Colour Scene.

10.1.04

Dissabte, 9 de gener

Quan ens pregunten si tenim sexe, sempre responem el mateix: el sexe el portem a sobre. I sense ser àngels ni dimonis, ens hi disfressem de tant en tant. I quan sentim allò que puja pel ventre, l'escalfor calenta que il.lumina els ulls i les galtes, allò que et fa cardar com mai havies fet, suar i sentir, el formigueig que s'extén i no s'atura, el vermell se'ns fa més fosc .

Passeu al cau grana i, si noteu com unes pessigolles que se us belluguen pel ventre, digueu com seria el vostre formigueig.

5.1.04

Dilluns, 5 de gener

Com heu passat els Nadals? Bé, o en família?

Els Reis ens han fet avançar la tornada a la realitat i sense cap regal a la vista. Rebrem carbó, una mica d'hipertensió i farem petar les analítiques del colesterol. Deprimides i tipes de festes enfilem una darrera l'altra la porta del cau. Hem desfet les maletes i hem guardat als baguls les sedes i els diamants per tornar-nos a calçar el vestit gris de funcionàries. Estem emprenyades perquè encara no hem sabut a acostumar-nos a aquesta petita vida tan avorrida i lenta. Quina merda la comoditat del formiguer, quina tristesa de quotidianitat.

De la pila de roba bruta hem recuperat un disc de Buffy Sainte-Marie i una cançó, també paperets d'entrades de llocs que mai més tornarem a veure i una mica d'olor de pols. Tornar a començar. Lligar-nos de peus i mans a la feina i a les factures, desar il.lusions i guardar-les amb naftalina perquè no se les mengin les arnes.

A cagar! Quina ràbia només poder sobreviure i no viure.