Lloc en construcció.

Exterminació, caos. No sabeu el que m'ha costat eliminar fins la darrera d'aquestes maleïdes formigues. Si en queda cap d'amagada, en alguna escletxa del bloc, li tiraré insecticida.

Reconec que ha estat dur, mesos i mesos de lluita cos a cos amb les Làsius, fins a poder netejar l'ùltim racó d'aquest casa. Avui comencen les reformes i ho faig amb més ganes que mai. Fotré les parets a terra, ho pintaré tot d'un blanc immaculat i deixaré només, a les parets, com la decoració que no pesa, els retrats d'aquelles que les ocuparen abans que jo.

Renovar-se o morir. Canviar-ho tot i començar de nou. Dignificar el cau i fer-lo casa, per fi. Retrobar la llar i deixar que fugin els fantasmes i només escriure.

No em sap greu arrassar-ho tot com l'Àtila i carregar-me de raons per tornar a escriure de nou. Només una pàgina en blanc i un post pel davant.

Espai llunyà

Cansats del dia a dia
potser hauríem de marxar
cap a un espai llunyà,
un país o una illa.
Voltar per tot el món
a veure que ens espera.
Deixar-ho tot enrera
i no tornar mai més.
En un espai llunyà,
sense interessos ni tensions,
no hi haurà preocupacions
flotarem en la sorpresa.
Què bonic és recordar
les colònies a La Cot.
que guai va ser pujar
al volcà de Santa Margarida.
Caminant per Romania,
entre boscos i castells,
vaig veure com creixia
l'alegria dintre meu.
Fent ruta pels Urals,
perdut a la Mongòlia,
quan algu ja ens coneixia
vam marxar sense dir res.
Buscavem per Istanbul
una veritat com aquell temple
D'orient a occident
tu volies el punt mig
i per satisfer el teu desig
vam buscar sense parar
racons immaculats
i Pamukkale ens va trobar.
Te'n recordes de París,
a l'Arc de la Defense,
pujant la Torre Eiffel,
anècdotes precioses.
En un cràter circular,
en un viatge lunar
podrem fer l'amor
amb gravetat set vegades inferior
En un futur proper
només viatjarem
les nostres relacions
seran molt més senzilles.
Serem observadors
amb mandra de parlar
Serem humans,llavors,
llunyans en la mirada.

SanJosex. Al marge d'un camí.