|
|
Divendres, 24 de novembre
Casetablanca
Plovia a París. Un dia així no s'oblida: els alemanys anaven de gris i tu vesties de verd.
No podia. No saps com n'ets de dura. És una mica com fer l'amor amb Superman.
Robat al noi d'Amílcar.
lasius i neglectus
24.11.06
Dimarts, 21 de novembre
En Pere i el llop
T'has presentat de matinada, silenciós i transparent. Ets un espai en blanc que només diu bogeries i transtorna el meu món ordenat, meticulós i rus.
Em sento com el caçador caçat i això em violenta, em desferma, m'excita i m'acolloneix.
Ets al volant d'aquesta història i tu m'hauràs de despullar.
lasius i neglectus
21.11.06
Dissabte, 4 de novembre
Armistici
Et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebra com el croma darrera de l'èxit d'algun reporter i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa que és el puny que et colpeja l'estòmac quan ve un mal record et promet recordar aquell dia com una tempesta i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
t'escoltava a través de les tertúlies d'alè de vinagre on mentir és un verb conjugat en honor als diners per a tu construeixen barreres i murs franquejables per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir
et promet una terra fecunda d'olor a ginesta on fundar el demà i inventar alfabets de futur
estimar que estimant he estimat estimar estimar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
il·lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure On el pes d'una bala val més que la vida i la mort et promet recordar aquell dia com una tempesta on fundar el demà i inventar alfabets de futur
oblidar que oblidant he oblidat oblidar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.
El pes d'un somriure. Alfabets de futur. Feliu Ventura.
lasius i neglectus
4.11.06
|