|
|
Dissabte, 22 de juliol
Fent memòria
Fa molt de temps que vam escriure aquest post. El 13 d'octubre del 2002, era dels primers que sortien a la pàgina, als mai l'enviaren, era pel Dexter Gordon i avui, que ens venia de gust dir-li unes parauletes més, ens hem trobat que mai va contestar aquestes.
Potser recuperar entrades és el començament de la fi o, senzillament, és que som terriblement egocèntrics.
Mail no enviat a Dexter Gordon : Gràcies pel pastís.
Per llegir escoltant Cheese Cake
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco. Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom. Assegut, escoltant la teva música, em vénen de sobte els ingredients del teu pastís. Les notes esdevenen olors; les olors, colors; els colors, sabors. Assegut en un balancí del porxo. La casa, als afores. Dues llums rodones i paral·leles s’acosten pel carrer. El cotxe s’atura al meu davant. L’olor del pastís surt del forn i puc veure el seu perfum, com es mou capriciosament en estranyes giragonses, fins que entra al meu nas. Encara puc descriure els ingredients. Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco. Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom. Baixa del cotxe a la nit xafogosa i camina com una deessa cap a mí. De vellut roig és el vestit. Em besa la galta i m’explica que el dia ha estat dur. Molt trànsit. Feina? Molta. La gent escriu més cartes a l’estiu. Envia paquets. I postals de llocs increïbles. Neus blanques. Palmeres perfectes. Valls verdes. Muntanyes de sorra. Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco. Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom. Entre totes les cartes, una en concret feia una olor familiar, de pastís de formatge. Li ha fet pensar en mi. I en una migdiada humida dins d’una cambra en penombra on el sol, filtrat per unes persianes baixades, escriu un missatge en morse a les parets i el sostre: això no durarà sempre, no durara sempre això, durarà sempre això, no? sempre això no durarà. Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco. Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom. Pastís de formatge. Ja no puc destriar. Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco. Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom. El pastís ja s’ha fet i ella s’esvaeix com el perfum del pastís. Fent giragonses se’n va.
Com fer pastís de formatge, segons Dexter Gordon
lasius i neglectus
22.7.06
Dissabte, 15 de juliol
Sant Gatxo, els de la Vila Joiosa
Posar música als sentiments, a les ferides, a la ràbia i al poc que ens queda de tot plegat. Deixar que sigui ella qui parli i nosaltres restar ben muts i aturats. No bellugar ni un múscul, no aclucar els ulls, callar i no dir. Escoltar i prou.
Mentides
Hi ha qui s'amaga i no ix mai més quan la vida l'ha colpejat Hi ha qui es condemna a si mateix a una perpètua soledat Hi ha qui fa veure que està bé per no fer llàstima a ningú Tragant saliva i assecant la llàgrima que cau de l'ull
Disfressant la melangia en l'ànima ferida Refugiant-se cada dia en les pròpies mentides
Hi ha qui no vol alçar el cap per no afrontar la realitat Tancant-se qualsevol opció negant-se la felicitat Hi ha qui s'amaga i no ix mai més quan la vida l'ha colpejat Ofegant-se en el record d'un amor que no tornarà
Disfressant la melangia en l'ànima ferida Refugiant-se cada dia en les pròpies mentides
lasius i neglectus
15.7.06
|