3.12.06

Diumenge, 4 de desembre

Regal d'aniversari

Leonard CohenM'han dit que hi ha un home que sap parlar tan bé que només pronunciar el seu nom, les dones se li ofereixen. Si estic mut al teu costat mentre el silenci floreix com tumors en els nostres llavis és perquè he sentit un home pujar les escales i aclarir-se la gola darrera la porta.

Tot escoltant Cohen, t'enyoro. Tot escoltant Jorcx, t'enyoro. Tan se val si ell és l'original o si és a tu de veritat a qui cerco. Ets aquella, l'estimada, l'enyorada. I per tu és aquesta música.

Els anys que fas lluny de mi, són els anys que em prens.

El famós abric blau

És fosc i es fa llarga la nit de desembre
T'escric una carta ja que no podem veure'ns
Nova York, el mateix lloc de sempre,
La música abaix, al carrer cada vespre.

M'han dit que vivies al desert, en una caseta,
Potser vols oblidar-ho tot, però al menys guarda la nostra adreça

La Jane va venir amb un floc dels teus cabells
Va dir que tu li havies ofert
La nit que t'hi vas declarar
Ho tenies prou clar?

L'últim cop que et vam veure, feies mala cara,
El teu abric blau començava a estripar-se
Deies que marxaves amb el primer tren
Però vas tornar sol sense Lili Marlen

I vas endur-te la noia per un temps al teu costat
Però quan va tornar, no sé si ho saps, no es deixava estimar.

I ara et veig lluny amb una rosa entre els dits,
Com un lladre en la nit
I es desperta la Jane

T'envia records.
I què més puc dir-te germà, assassí meu
Què és el que vols escoltar?
Crec t'enyoro i crec que et perdono,
M'alegro d'haver-nos trobat

I si tornessis mai per aqui, per la Jane o potser per mi,
Vull fer-te saber que dorm l'enemic i la dona és lliure per fi

Molt bé ¿Com vas treure el mal dels seus ulls?
Creia que era un cas perdut i jo ni ho vaig provar

Oh sí! La Jane va venir amb un floc dels teus cabells
Va dir que tu li havies ofert la nit que t'hi vas declarar

Sincerament teu.