Casetablanca
Plovia a París. Un dia així no s'oblida: els alemanys anaven de gris i tu vesties de verd. No podia.
No saps com n'ets de dura.
És una mica com fer l'amor
amb Superman.
Robat al noi d'Amílcar.
24.11.06
21.11.06
Dimarts, 21 de novembre
En Pere i el llop
T'has presentat de matinada, silenciós i transparent. Ets un espai en blanc que només diu bogeries i transtorna el meu món ordenat, meticulós i rus.
Em sento com el caçador caçat i això em violenta, em desferma, m'excita i m'acolloneix.
Ets al volant d'aquesta història i tu m'hauràs de despullar.
En Pere i el llop
T'has presentat de matinada, silenciós i transparent. Ets un espai en blanc que només diu bogeries i transtorna el meu món ordenat, meticulós i rus. Em sento com el caçador caçat i això em violenta, em desferma, m'excita i m'acolloneix.
Ets al volant d'aquesta història i tu m'hauràs de despullar.
4.11.06
Dissabte, 4 de novembre
Armistici
Et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebra
com el croma darrera de l'èxit d'algun reporter
i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estòmac quan ve un mal record
et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
t'escoltava a través de les tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners
per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir
et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur
estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
il·lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror
Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure
On el pes d'una bala val més que la vida i la mort
et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur
oblidar que oblidant he oblidat oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.
El pes d'un somriure. Alfabets de futur. Feliu Ventura.
Armistici
Et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebracom el croma darrera de l'èxit d'algun reporter
i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estòmac quan ve un mal record
et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
t'escoltava a través de les tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners
per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir
et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur
estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
il·lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror
Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure
On el pes d'una bala val més que la vida i la mort
et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur
oblidar que oblidant he oblidat oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.
El pes d'un somriure. Alfabets de futur. Feliu Ventura.