Dimarts, 26 de setembre

La recompensa de la mala vida

Avui he vist un gat, dels peluts, de color gris i ulls color coca-cola, anava coix d'una pota. He anat a amanyagar-lo i li he fet por, s'ha amagat dins el centre de recerca tecnològica de la Barceloneta. Des de dins m'observava, mentre jo et mirava a tu en somnis. Pensava que segurament t'agrada aquest edifici, tan rus, tan eficient i alhora tan caòtic.

T'he enyorat i t'he trucat. Has vingut en el primer bus i m'has dut a un bar dels de la platja. Era una mena de pub, fosc, ple de gent i ens hem assegut a un racó discret de la barra. M'has besat mentre t'explicava tot el que m'havia passat avui i tu m'has mirat amb la teva cara de fumar.

Mentre parlava, has començat a tocar-me; primer has acaronat l'esquena, el perfil de les natges i, quan ja no em quedava voll, has entrat la teva mà dins els pantalons. Has avançat fins el tall del cul, has desfilat cap avall i m'has mullat el botó.

T'he censurat amb la mirada però ja m'hi posaves la punteta dolça del dit i he remenat el cul. I és que sempre has estat poc prudent o massa imprudent.

Divendres, 15 de setembre

Ja ha plogut

I quan l'amor s'acaba, comença la poesia.

Desert d'amics

Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço qui em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament.

Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada..

Jordi de Sant Jordi

Dimarts, 12 de setembre

1.123.200 segons

4 dies sense veure't, 96 hores sense besar-te, 5.760 minuts sense acaronar-te.

I encara més: 13 llargues jornades, de 24 eternes hores sense fer l'amor amb tu. Fes comptes.

I algú encara dirà que l'atur baixa, que hi ha feina per a tots, que només els ganduls no treballen.

Divendres, 1 de setembre

Fer-se ric

Ahir a la nit, quan ens vam conèixer cos a cos, pensava demanar-te diners en acabar el sexe. Preguntar-te quin era el preu d'allitar-nos i fer-te'l pagar. Però vaig callar, m'ho vaig repensar. I si m'haguessis cobrat tu? Els orgasmes que em vas donar segur que costen una bona guita...