Dimarts, 15 d'agost
Winston i alfàbrega
Nit d'agost a Barcelona. 14 d'agost de matinada. Res obert, tots els bars amb les persianes abaixades, Caixes del Penedès amb rètols lluminosos que atreuen, els fanals als carrers encesos, escombriaires sorollosos pel passeig de Sant Joan, xinesos que tornen del restaurant en bicicleta. La ciutat està quieta, atenta a les nostres passes.
I on trobarem un bar on refugiar-nos? Al recer de quina cervesa ens besarem?
Dos quarts de 3 de la matinada. Tímids i plens de desig, caminant pels carrers d'aquesta ciutat, buscant les ombres de les portades i, sense voler, trobant els ficus que els bars arrengleren en fileres per protegir-nos dels ulls dels noctàmbuls.
Les 3 en punt i ens besem a l'empar de la nit fosca, ens acaronem. Deixem la primera edició del diari a terra, la bossa, les timideses estúpides i ens abracem. Ens empeguem cos a cos, ens notem la carn i les imperfeccions (com es diu la teva pell? La meva vol saber-ho ja).
L'amor que ens amaguem es fa desig i no ens permet respirar. No notem els carrers, que hi són, ni els sorolls, que se senten, ni veiem què passa, que s'acosta, només hi som els dos que ens bevem com si fòssim aquella cervesa que havíem de compartir.
Ens bressolem amb els llavis i amb les mans. Ens mullem la cara de saliva i besos. Noto la teva olor d'alfàbrega i Winston. I tu saps que és genial aquesta nit. Tu saps que sempre la recordaré, que mai l'oblidaré.
Ens estimem pels carrers i les cantonades de l'Eixample perquè la necessitat de tocar no s'atura a pensar on som. També perquè és un amor furtiu i no tenim ni casa, ni llit, ni cotxe on anar. És una relació que va a peu i fa el carrer. 
I jo li deia que la buscava pel xat, que esperava trobar-la. Potser no cada dia, potser no cada setmana, però potser sí un cop al mes. O potser només un dia d'aquells del mes d'Agost, amb tanta calor i tanta mandra, un dia com aquest mateix. I li deia que aparegués com aquell qui no vol, com l'amor que li tinc, com el fantasma que vol ser, com el somni que mai podré tocar. I jo li deia i li repetia. I ella em deia que no, que ja no em buscaria més perquè ja m'havia trobat.