Dissabte, 22 de juliol

Fent memòria

Fa molt de temps que vam escriure aquest post. El 13 d'octubre del 2002, era dels primers que sortien a la pàgina, als mai l'enviaren, era pel Dexter Gordon i avui, que ens venia de gust dir-li unes parauletes més, ens hem trobat que mai va contestar aquestes.

Potser recuperar entrades és el començament de la fi o, senzillament, és que som terriblement egocèntrics.

Mail no enviat a Dexter Gordon : Gràcies pel pastís.

Per llegir escoltant Cheese Cake


Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Assegut, escoltant la teva música, em vénen de sobte els ingredients del teu pastís. Les notes esdevenen olors; les olors, colors; els colors, sabors.
Assegut en un balancí del porxo. La casa, als afores. Dues llums rodones i paral·leles s’acosten pel carrer. El cotxe s’atura al meu davant.
L’olor del pastís surt del forn i puc veure el seu perfum, com es mou capriciosament en estranyes giragonses, fins que entra al meu nas. Encara puc descriure els ingredients.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Baixa del cotxe a la nit xafogosa i camina com una deessa cap a mí. De vellut roig és el vestit. Em besa la galta i m’explica que el dia ha estat dur. Molt trànsit. Feina? Molta. La gent escriu més cartes a l’estiu. Envia paquets. I postals de llocs increïbles. Neus blanques. Palmeres perfectes. Valls verdes. Muntanyes de sorra.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Entre totes les cartes, una en concret feia una olor familiar, de pastís de formatge.
Li ha fet pensar en mi. I en una migdiada humida dins d’una cambra en penombra on el sol, filtrat per unes persianes baixades, escriu un missatge en morse a les parets i el sostre: això no durarà sempre, no durara sempre això, durarà sempre això, no? sempre això no durarà.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Pastís de formatge.
Ja no puc destriar.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
El pastís ja s’ha fet i ella s’esvaeix com el perfum del pastís. Fent giragonses se’n va.

Com fer pastís de formatge, segons Dexter Gordon

Dissabte, 15 de juliol

Sant Gatxo, els de la Vila Joiosa

Posar música als sentiments, a les ferides, a la ràbia i al poc que ens queda de tot plegat. Deixar que sigui ella qui parli i nosaltres restar ben muts i aturats. No bellugar ni un múscul, no aclucar els ulls, callar i no dir. Escoltar i prou.

Mentides

Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
quan la vida l'ha colpejat
Hi ha qui es condemna a si mateix
a una perpètua soledat
Hi ha qui fa veure que està bé
per no fer llàstima a ningú
Tragant saliva i assecant
la llàgrima que cau de l'ull

Disfressant la melangia en l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies mentides

Hi ha qui no vol alçar el cap
per no afrontar la realitat
Tancant-se qualsevol opció
negant-se la felicitat
Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
quan la vida l'ha colpejat
Ofegant-se en el record
d'un amor que no tornarà

Disfressant la melangia en l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies mentides