Lletra menuda
Les formigues tenim un lector/a que ens envia un mail setmanal. Ni dos, ni tres, ni cap, un per cada setmana. No ens diu res en concret i ens ho diu tot. Parla del que sent i del que li agradaria sentir si escriguéssim alguna cosa que vol llegir.Ho hem provat. Ell o ella ha estat font d'inspiració de moltes ratlles, tampoc sabem ben bé per què. Per no saber, no tenim clar ni si vol res. Intuïm, però, que té una pell que s'assembla a la nostra i que reconeix les seves paraules en les nostres, també identifica que som membres de la mateixa família.
Fa cosa d'un mes que només rebem silenci, mails en blanc, sense ni una sola ratlla, només la seva signatura a peu de pantalla. I, per primer cop, li hem contestat els mails; el primer per dir-li que havia arribat buit i el segon per repetir-li que no l'havíem pogut llegir. No ha dit res, ni una sola paraula, només una nova pantalla en blanc. Ha emmudit o potser ja no sap què dir-nos i, els que mai hem sabut què contestar-li, necessitem ara escriure tot el que no ens ha arribat.
ÉS URGENT, SIGUIS QUI SIGUIS, ENS CAL LA TEVA INSPIRACIÓ.