Dijous, 16 de desembre

Trobadora

Les matinades més dolces són les que passo nu als teus braços. Quan ja estem satisfets i tu comences a llegir els versos d'Estellés que porto tatuats a la pell. Tinc l'esquena plena de paraules d'amor i on comença el cul, a la base de la columna, les que més t'agraden. Si mai les oblides, només et cal despullar-me. Pots resseguir amb el dit el contorn de cada vocal, tastar amb la llengua la llargària de les frases o dir-les cantant. Si les recites fluixet, atura't als versos més encesos per olorar-los i saber de la meva suor. I si les vols cridar, es contreuran com els músculs dels animals quan corren. No deixis de mirar totes les lletres que t'aclamen, menja't la poesia crua i viva, deixa'm l'empremta de les teves dents a l'esquena.