Dilluns, 31 de maig

Jocs de peus

La calor ens ha visitat i l'hem rebuda com cal. Descalces. En posar els peus al terra, la fredor de les rajoles els ha despertat la planta adormida amb un dolç formigueig. Llavors hem decidit jugar a arronsar-los i estirar-los perquè els durés més. I hem estat una d'estona deixant-los fer. Fins que ens hem assegut al terra i, amb les cames doblegades, hem donat permís a les mans perquè juguessin a fet i a amagar amb ells.


lasius carmí

Dilluns, 10 de maig

Diumenges a la tarda

Els dilluns al matí plujosos també són un moment perfecte per escoltar a Blues de Picolat. Aquest grup de la Catalunya Nord fa un blues saborós, impregnat de soul i tan exquisit com les boles de picolat. Ahir els escoltàvem i avui hi tornem.





DIUMENGES A LA TARDA

Diumenges a la tarda i jo tan trist.
Diumenges a la tarda, neguits.
El nas a la finestra quan els vidres ploraven llàgrimes de boirim.
Canviar de pais és capgirar la vida
en un vagó cendrós mirant pel finestral
deixes vinyes i canyes per boscos i camals.
El nas a la finestra quan els vidres ploraven llàgrimes de boirim.

Dilluns, 3 de maig

El peix Nicolau

De tant que li agradava l'aigua mig cos se li va vestir d'escates i va decidir viure a mar per sempre més. S'hi va fer un castell i encara hi és, humit i feliç, envoltat de simonets, bellmarins i baldemores.

Hem robat un post a joan i mig de mig bloc, perquè ha sabut dir quin era el lloc.


Havia d'anar-hi, era el que s'esperava de mi: ser-hi (content), al lloc acordat.

Però m'hauria trobat (violent) que la impostura se'm queia al primer sotrac.

No podia ser-hi com si no hi fos (silent), com ja havia fet altres cops.

No ser-hi no essent-hi, no va ser estar fugit, sinó estar (plaent!) al meu lloc.