Un murrió per a Teresa
Ara a Teresa Amat li sembla malament que Carles Miró posi el que ella en diu, despectivament, cromets. Un altre cop Teresa Amat està descontenta? Què tindrà Teresa Amat? És una apocalíptica de vocació o és rebel perquè el món l’ha fet així? La infelicitat contínua i permanent és sovint un posat, una mascara de la falsa intel·lectualitat: “critica i tots et respectaran”, pensen aquests pseudointel·lectuals. Es pregunta, com si estigués en una torre d’ivori –que només ella veu, és clar-, si serà l’única que es quedarà en la “pura i dura lletra”. És això el que desitja per tenir, finalment i per primera vegada, un bri d’originalitat en la blogosfera o és que no sap penjar imatges? I això de “pura i dura”? Quina puresa està cercant, la malcarada? La de l'infeliç solitari que només malparla i borda per tot.
Ser un ós em solucionaria molts problemes. Hivernaria durant els mesos freds i em despertaria només despuntar la primavera prim i guapu. Sortiria del cau amb gana, fam de menjar, de beure i de femelles. Tot l'estiu el dedicaria a engreixar-me, fer óssets i conquerir territoris. I a l'octubre, amb les primeres neus de la tardor, buscaria una cova nova on dormir càlidament l'hivern.
L'altre dia es recordaven a 
Encara estem de vacances al cau. Ni sembrem, ni recollim, tot el dia estirades al sol llegint i escoltant música. Per no fer no ens hem ni mirat els altres formiguers que ja deuen bullir d'activitat post setmana santa. És un plaer això de tenir festa quan la resta del món ja gira. Tampoc llegim diaris, ni mirem la tele, ni escoltem la ràdio, hem aturat el món i la informació durant uns dies. I s'està molt bé així. Quan una hora no és més important que tres, la dimensió de la realitat se'n va a fer punyetes. Però són unes punyetes felices, que cony!
Quan ens van passar aquesta cançó 
Ens hem banyat, hem sopat formatge amb pa i hem fet l'amor. I en dic amor perquè si en dic sexe no li arriba ni a l'A. Ens hem donat i tornat intensament les carícies, tan generoses que només ens ha quedat un centímetre verge a la planta del peu. Hem convertit el cos en una terminació nerviosa i tibada que només nota el buit a la panxa i el cor, pleníssim de sang, a punt d'explotar.