Belles costums
Aquestes matinades tan llargues que ja s'acaben ens han retrobat l'ànima més tendra, aquella que s'amaga quan toquen les 6 del matí: l'animeta-bajoca. Quin goig tornar a deshores, amb els dits embescats de sexe furtiu, d'on hem sortit.
Com que ell era, d'ofici, mariner
i passava setmanes, si no mesos,
per la mar, i pel poble es comentava
que s'embarcava perque no volia
estar prop de la dona, en retornar-hi,
des del portet a casa, perpetraven
excessos efusius, palpant-se, a mossos,
fent ostentació dominical
més de l'enteniment que de l'amor,
i ja en casa ella obria la finestra
sobre la plaça i celebraven còpules
enramades de crits, d'arraps, de besos.
Per la finestra, els qui ho dubtaven, veien
la feroç harmonia conjugal.
El gran foc dels garbons (1958-1967). Vicent Andrés Estellés.
Voldria que la meva veu fos tan forta
Navegar per internet no sempre és fàcil. Has de sortejar tempestes, patir naufragis i, de vegades, l'atac dels taurons. A més, necessites un full de ruta en regla i t'obliquen a portar la bandera de la companyia que controla la navegació. Tot va bé fins que un dia et comencen a denegar
És un consol pensar que a Aznar se li haurà congelat el somriure de conill hipòcrita en veure els primers resultats definitius de les eleccions generals d’avui. És consolador que els cadells populars, davant la seu del PP del carrer Génova, cantin que els socialistes han guanyat per l’atemptat. Encara no se n’han adonat. Encara no saben que el fàstic que han provocat els seus progenitors no ve de l’atemptat, ni tan sols de la guerra sinó de la mentida miserable. La falsedat que van mantenir durant tres dies, encaparrats en la seva supèrbia pudenta, convençuts que podrien fer creure a tothom que els autors de la matança de l’11-M eren els etarres, quan tot apuntava cap a un altre lloc.
Avui surt a no sabem quin diari que la cançó dels
