En construcció
Construïm un mur al cau. Una paret gruixuda que ens suporta el pes, ens aïlla de l'exterior i ens apuntala el feble interior. Cada dia en fem un tros, l'anem aixecant més alt i més amunt.
Per anar bé cal fer-ne quatre: un mur de contenció, un mur de revestiment, un mur de sosteniment i un mur frontal. El primer ens protegirà de l'aigua de pluja, del xàfec de plors i del ruixat d'emocions. El segon ens revestirà la pell finíssima i ens immunitzarà d'agressions i erosions. El tercer, el mur de sosteniment, l'utilitzarem com a filtre per evitar els embats destructors de l'enyorament i la nostàlgia. I el quart, l'últim i més fort, serà una paret ben sòlida que tancarà els extrems del nou formiguer-fortalesa.
Quan ja estiguin enllestits ens sentirem més fortes i menys dèbils, més llunyanes i menys properes, més protegides i menys vulnerables. Més israelites i menys palestines.
On són el cony de kamikazes? On volten els pilots suïcides?
Apenades formigues,
01. En la línia dels adéus iniciada ahir: acomiadar Carod-Rovira, el breu, i saludar a en 'Putxi', el jevi: Benvingut nou secretari general d'ERC!
Avui estem de festa de comiat, una festa alegre i alcohòlica com són totes les que fem al cau. Una formiga se'n va a trobar el seu lloc. A casa ja li hem dit que arreu hi ha presons però ella vol provar la llibertat condicional. Hem fet un sopar amb tot el que li agrada i li hem donat regalets perquè ens recordi. Ella ens deixa moltes coses en penyora perquè la seva maleta va mig buida i només porta una muda i un raspall de dents. Totes afilerades li diem fins aviat amb pessics a les potetes i bellugadissa d'antenes, i clar, ho fem plorant perquè ella és una de les nostres.
Quin ensurt! Darrerament, tenim un cau tan promiscu que ens hem encomanat un virus. Sí, tal i com ho sentiu. Un virus cabron que ens ha destrempat tot l'ordinador. El poll es diu VX2 i ens ha putejat tot el que ha volgut i més. La seva tàctica destructora ha estat no fer res però no deixar-nos navegar i atabalar-nos. No us podeu imaginar el nerviosisme de les formigues: només assabentar-nos que l'intrús era a casa no hem fet més que malfiar-nos de tothom i qüestionar-nos aquestes relacions lliures i orgiàstiques que tant ens agraden. Ara, en lloc d'un cau, tenim una fortalesa inexpugnable i ens fot la comparació perquè aquí sempre hem anat de llit en llit sense patir-hi. Ens voldríem cagar en tots els hackers del món però la veritat és que sentim una admiració callada per ells i encara més pels hackers de l'altre costat: aquells que fan software gratuït per combatre els que han creuat la línia de la ill·legalitat.