Dijous, 30 d'octubre
De cavallers i de Dips
Els vampirs s'alimenten de sang ben vermella. Això els permet ser immortals i voltar pel món fent de les seves. Alguns escriptors s'han deixat seduir per les seves vides de llegenda i no han dubtat a parar el coll per obtenir-ne els seus poders. Joan Perucho també ho va fer a la seva novel.la "històries naturals" creant el personatge d'un un cavaller il.lustrat, Joan de Montpalau, que surt a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del rei en Jaume convertit en vampir. Un vampir ben especial, tot s'ha de dir, capaç d'adoptar totes les formes que existents a la natura: des d'un elefant a una formiga. Realitat i ficció es donen la mà en un intent d'assolir la immortalitat.
Però arriba un moment en què els vampirs estan tan cansats que acaben demanant ajut al seu perseguidor. Volen reposar per sempre i en secret. Joan Perucho també ha decidit fer-ho avui en secret. Les formigues, a qui ens agraden les històries de vàmpirs i els escriptors que els donen vida, volem recordar-lo posant al cau aquesta Carta d'Onofre Dip a Antoni de Montpalau
27.10.03
Dilluns, 27 d'octubre
Quan sembla que s'acaba, torna a començar... Torna a començar la intromissió del vaticà en assumptes que no són del seu món, sexuals en aquest cas. Veient que la batalla de la procreació en família se'ls anava de les mans per obra i gràcia del condó, han decidit contraatacar. I per fer-ho res millor que espantar el personal amb la pel.lícula que hi ha una arma secreta capaç de traspassar la impermeabilitat del condó: el virus de la sida.
Empar Moliner ha decidit investigar la magnitud de la mentida i, a continuació, posar les coses al seu lloc. Els resultats, els podem llegir en aquesta carta:
El condón pasa
Amigos y amigas de ambos sexos, quiero romper una lanza, o mejor dicho; un preservativo, a favor del cardenal Alfonso López Trujillo, presidente del Consejo Pontificio de Familia. Se le está vilipendiando de manera terrible. Este gran hombre, hablando por boca del Vaticano, ha dicho que el virus del sida puede atravesar los condones. Los de la OMS se han enfadado un poco.
Continua a Mai L'enviarem
Quan sembla que s'acaba, torna a començar... Torna a començar la intromissió del vaticà en assumptes que no són del seu món, sexuals en aquest cas. Veient que la batalla de la procreació en família se'ls anava de les mans per obra i gràcia del condó, han decidit contraatacar. I per fer-ho res millor que espantar el personal amb la pel.lícula que hi ha una arma secreta capaç de traspassar la impermeabilitat del condó: el virus de la sida.
Empar Moliner ha decidit investigar la magnitud de la mentida i, a continuació, posar les coses al seu lloc. Els resultats, els podem llegir en aquesta carta:
Amigos y amigas de ambos sexos, quiero romper una lanza, o mejor dicho; un preservativo, a favor del cardenal Alfonso López Trujillo, presidente del Consejo Pontificio de Familia. Se le está vilipendiando de manera terrible. Este gran hombre, hablando por boca del Vaticano, ha dicho que el virus del sida puede atravesar los condones. Los de la OMS se han enfadado un poco.
Continua a Mai L'enviarem
18.10.03
Dissabte, 18 d'octubre
Ens uneixen els mars del sud i un fil primíssim d'amor que va des d'on ell és fins un punt llunyà que jo estimo. Tot dos hi hem navegat sota l'estrella del sud, sols i acompanyats, guiats per aquells estels que des de l'espai són punts negres en una immensitat lluminosa. I ens hem refiat de les les olors i els plats que no es cuinen enlloc com a coberta, sota la foscor i la soledat del mar.
Ens ha deixat una flama encesa de llibres, detectius i gastrònoms piròmans que no sabem pas com apagar. El vaixell és en flames i celebrarem un gran banquet aquesta nit sota les estrelles. Hi esteu convidats.
Klorksclap
"Jo mai em poso gavardina. Seria com acceptar que les noies de fer feines han de dur còfia". Carvalho a 'Los pájaros de Bangkok'.
Les fogueres enceses: Manuel Vázquez Montalban i Pepe Carvalho.
Ens uneixen els mars del sud i un fil primíssim d'amor que va des d'on ell és fins un punt llunyà que jo estimo. Tot dos hi hem navegat sota l'estrella del sud, sols i acompanyats, guiats per aquells estels que des de l'espai són punts negres en una immensitat lluminosa. I ens hem refiat de les les olors i els plats que no es cuinen enlloc com a coberta, sota la foscor i la soledat del mar.
Ens ha deixat una flama encesa de llibres, detectius i gastrònoms piròmans que no sabem pas com apagar. El vaixell és en flames i celebrarem un gran banquet aquesta nit sota les estrelles. Hi esteu convidats.
Klorksclap
"Jo mai em poso gavardina. Seria com acceptar que les noies de fer feines han de dur còfia". Carvalho a 'Los pájaros de Bangkok'.
Les fogueres enceses: Manuel Vázquez Montalban i Pepe Carvalho.
12.10.03
Diumenge, 12 d'octubre
Per fi! Per fi! Després de tants mesos esperant noves de la selva Lacandona han arribat! Avui diumenge el correu ens ha dut aquest mail que ja pensàvem que mai ningú enviaria. Ha arribat amb el cos de lletra trastocat, amb l'html que li feia figa i ple de colors i apunts dels que l'han anat llegint. Atrotinat i viatger ha fet una llarga carrera de reenviaments fins arribar al cau. Les formigues saludem al Sup, a la coronela Montse i a tots els nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN. També hem pensat que no podia arribar en més bon moment: tenim eleccions a casa i nosaltres proposem, com el de Chiapas, aconseguir l'autogovern donant una oportunitat a la paraula. Ja només ens falta fixar la data.
Mail del subcomandant insurgent Marcos. Mèxic.
Apreciades formigues, us estranyarà que contesti la vostra carta en català. L'explicació és fàcil: aquí se’ns presenta gent de tots els països. I ja que heu tingut l'amabilitat de demanar-me els meus serveis, el primer que he fet és informar-me de la vostra situació. No m'ha costat gaire, perquè l'he rebuda mentre confraternitzava amb la coronela Montse, que s’ha encarregat de la traducció.
Continua a MAI L'enviaren.
Per fi! Per fi! Després de tants mesos esperant noves de la selva Lacandona han arribat! Avui diumenge el correu ens ha dut aquest mail que ja pensàvem que mai ningú enviaria. Ha arribat amb el cos de lletra trastocat, amb l'html que li feia figa i ple de colors i apunts dels que l'han anat llegint. Atrotinat i viatger ha fet una llarga carrera de reenviaments fins arribar al cau. Les formigues saludem al Sup, a la coronela Montse i a tots els nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN. També hem pensat que no podia arribar en més bon moment: tenim eleccions a casa i nosaltres proposem, com el de Chiapas, aconseguir l'autogovern donant una oportunitat a la paraula. Ja només ens falta fixar la data.
Apreciades formigues, us estranyarà que contesti la vostra carta en català. L'explicació és fàcil: aquí se’ns presenta gent de tots els països. I ja que heu tingut l'amabilitat de demanar-me els meus serveis, el primer que he fet és informar-me de la vostra situació. No m'ha costat gaire, perquè l'he rebuda mentre confraternitzava amb la coronela Montse, que s’ha encarregat de la traducció.
Continua a MAI L'enviaren.
9.10.03
Dijous, 9 d'octubre
Si estic enamorat em faig creus de tanta felicitat, i de tanta que en tinc i de tanta que en vull tenir, em surten roses vermelles a la pell. Petits èczemes que em grato com qui acarona la pell estimada: lentament i amb constància. I de tant patir d'al.lèrgies enamorades em cau la pell a trossos i només em queda una capa fíníssima que ha de protegir tota la meva carn. Pateixo d'atopisme d'amor i no té cura. Ara, cada cop que em surt un gra m'hi poso ungüent de farigola i absenta i ja començo a notar la seva absència.
Si estic enamorat em faig creus de tanta felicitat, i de tanta que en tinc i de tanta que en vull tenir, em surten roses vermelles a la pell. Petits èczemes que em grato com qui acarona la pell estimada: lentament i amb constància. I de tant patir d'al.lèrgies enamorades em cau la pell a trossos i només em queda una capa fíníssima que ha de protegir tota la meva carn. Pateixo d'atopisme d'amor i no té cura. Ara, cada cop que em surt un gra m'hi poso ungüent de farigola i absenta i ja començo a notar la seva absència.
6.10.03
Dilluns, 6 d'octubre
He triat la melodia i la veu i les paraules per a fer artesania i expressar-me. Es mirant-me cap a dintre com he tret allò que cante i, per tant, el meu ofici és despullar-me. Aquesta matinada hem notat que ha arribat la tardor, s'ha girat un vent gelat que ens ha fet entrar al cau a correcuita. Avui ha estat el primer dia que hem menjat mandarines.
MANDARINES
No sempre és de dia o no queden pomes
o he perdut el ritme de les hores.
Menge moltes mandarines i aguante
pero no em sobren les forces.
Continua a l'iglú.
He triat la melodia i la veu i les paraules per a fer artesania i expressar-me. Es mirant-me cap a dintre com he tret allò que cante i, per tant, el meu ofici és despullar-me. Aquesta matinada hem notat que ha arribat la tardor, s'ha girat un vent gelat que ens ha fet entrar al cau a correcuita. Avui ha estat el primer dia que hem menjat mandarines.
MANDARINES
No sempre és de dia o no queden pomes
o he perdut el ritme de les hores.
Menge moltes mandarines i aguante
pero no em sobren les forces.
Continua a l'iglú.
2.10.03
Dijous 2 d'octubre
Potser pensàveu que ens havíem oblidat de vosaltres, però, no. El que ens ha passat és que quan tenim un bon llibre entre les mans passem de sainets i d'operetes de fira. Un cop acabat, que la festa continui. La veritat és que ja volíem matar el tema del +30 perquè tots us emprenyeu i no val la pena, però és que ens agrada jugar, què hi podem fer? Les lavatives de la pvh (àlies CrK01), les cites de les ningú i els escarnis tronats i biliosos de l'anonymus (àlies incult, àlies emboks, àlies cabra andorrana en perill d'extinció) i les magnífiques aportacions de tots plegats ens han entendrit el cor. Us hem mirat uns dies, com de ben segur heu fet vosaltres de petits mirant un cau de formigues, i hem tret material per fer tres pel.lícules. No maltracteu els niks que hi surten perquè són actors com vosaltres, les lasius no diem res quan entrem (que fem feina). A veure si ara pagaran justos per pecadors. Llàstima que ho hem hagut de tallar molt perquè sigui llegible. Però si cap de vosaltres vol el seu paper complet, que no dubti a demanar-lo, li enviem a volta de correu.
Podeu llegir 'Agua, azucarillos y aguardiente' a MAI L'Enviaren.
Potser pensàveu que ens havíem oblidat de vosaltres, però, no. El que ens ha passat és que quan tenim un bon llibre entre les mans passem de sainets i d'operetes de fira. Un cop acabat, que la festa continui. La veritat és que ja volíem matar el tema del +30 perquè tots us emprenyeu i no val la pena, però és que ens agrada jugar, què hi podem fer? Les lavatives de la pvh (àlies CrK01), les cites de les ningú i els escarnis tronats i biliosos de l'anonymus (àlies incult, àlies emboks, àlies cabra andorrana en perill d'extinció) i les magnífiques aportacions de tots plegats ens han entendrit el cor. Us hem mirat uns dies, com de ben segur heu fet vosaltres de petits mirant un cau de formigues, i hem tret material per fer tres pel.lícules. No maltracteu els niks que hi surten perquè són actors com vosaltres, les lasius no diem res quan entrem (que fem feina). A veure si ara pagaran justos per pecadors. Llàstima que ho hem hagut de tallar molt perquè sigui llegible. Però si cap de vosaltres vol el seu paper complet, que no dubti a demanar-lo, li enviem a volta de correu.
Podeu llegir 'Agua, azucarillos y aguardiente' a MAI L'Enviaren.