Poetes, per a què?
Dues cançons per aquesta tarda. Dues cançons que desperten la gana d'una manera precisa i contundent, punxen les venes i fan córrer litres d'hemoglobina. Pica la veu d'Adriana Calcanhotto, potent com el pebre, amb una força que fa estralls al cos. 32 graus a Barcelona, calor embafada i insuportable acompanyada per l'escalfor d'aquesta veu.
Cantada (Depois de ter você)
Depois de ter você...
Pra que querer saber
Que horas são
Se é noite ou faz calor
Se estamos no verão
Se o sol virá ou não
Ou pra que, que é serve uma canção
Como essa...
Depois de ter você
Poetas para que
Os deuses, as dúvidas
Pra que amendoeiras pelas ruas
Para que servem as ruas?
Depois de ter você...
Continua a lasius breu
A les formigues se'ns paralitzaven les antenes quan, de joves, ens preguntàvem què cony fèiem en aquest racó de món. Volíem saber d'on veníem, cap on anàvem, què hi havia fora del cau, si seríem immortals o sobreviuríem com a espècie. I, neguitoses, miràvem al voltant i, en no trobar cap resposta, ploràvem. I les llàgrimes salades van ser la resposta. Estàvem vives i amb això ja en teníem prou per construir el nostre formiguer.
La calor ens ha visitat i l'hem rebuda com cal. Descalces. En posar els peus al terra, la fredor de les rajoles els ha despertat la planta adormida amb un dolç formigueig. Llavors hem decidit jugar a arronsar-los i estirar-los perquè els durés més. I hem estat una d'estona deixant-los fer. Fins que ens hem assegut al terra i, amb les cames doblegades, hem donat permís a les mans perquè juguessin a fet i a amagar amb ells.
Els dilluns al matí plujosos també són un moment perfecte per escoltar a 
De tant que li agradava l'aigua mig cos se li va vestir d'escates i va decidir viure a mar per sempre més. S'hi va fer un castell i encara hi és, humit i feliç, envoltat de simonets, bellmarins i baldemores.
Ara a 
Ser un ós em solucionaria molts problemes. Hivernaria durant els mesos freds i em despertaria només despuntar la primavera prim i guapu. Sortiria del cau amb gana, fam de menjar, de beure i de femelles. Tot l'estiu el dedicaria a engreixar-me, fer óssets i conquerir territoris. I a l'octubre, amb les primeres neus de la tardor, buscaria una cova nova on dormir càlidament l'hivern.
L'altre dia es recordaven a 
Encara estem de vacances al cau. Ni sembrem, ni recollim, tot el dia estirades al sol llegint i escoltant música. Per no fer no ens hem ni mirat els altres formiguers que ja deuen bullir d'activitat post setmana santa. És un plaer això de tenir festa quan la resta del món ja gira. Tampoc llegim diaris, ni mirem la tele, ni escoltem la ràdio, hem aturat el món i la informació durant uns dies. I s'està molt bé així. Quan una hora no és més important que tres, la dimensió de la realitat se'n va a fer punyetes. Però són unes punyetes felices, que cony!
Quan ens van passar aquesta cançó