Si en acabar la feina no estem cansades, les formigues tafanegem pels caus de la premsa per veure el que es conten. Quan trobem un article que ens agrada, ens el quedem i el copiem aquí. Avui en tenim un que ens ha enganxat pel seu títol i per algunes de les paraules que el seu autor, Vicent Verdú , ha fet servir. 
Aquesta matinada hem trobat una perla voltant per la xarxa. És un diccionari d’ús exclusiu en castellà en ambients hòstils de parla castellana a la província de Barcelona. Ens ha agradat i hem rigut perquè ens hem trobat amb una caricatura perfecta dels 'nengs' que volten pel parc de sota el nostre formiguer. Igualets. El 'chandaling', l''amoto' i el 'pirbul'.
Les formigues no hem esperat el Nadal per guarnir el cau. Tipes de llums de colors i boles vermelles, enlluernades per tants canvis polítics i tants pactes, hem decidit treure el lila (que tant tranquil.litzava i tan femení ens quedava) i vestir un blanc immaculat. Ens ha quedat tan net tot que ara ens belluguem apressades per les pàgines per no fer brutícia. Tenim, per fi, una casa nevada on passar aquests dies angoixants i familiars, pau albina, cau petit i malparit, allí on vivim. Si voleu assistir a la inauguració, teniu copa de cava pagada al salonet del xat.
A les formigues se'ns disparen les antenes cada vegada que ens topem amb paraules que es barallen per conquerir el mateix territori. Ens fan entrabancar i perdre el pas. Davant el dubte, i per continuar endavant, decidim enfilar el camí del diccionari per veure qui té la raó. Altres vegades no tenim tanta sort i ens surten paraules amb problemes d'herència. Llavors no queda altre remei que anar a cal notari.
A les formigues sempre ens ha agradat saber el que es cou als altres caus. Som xafarderes de mena i sempre tenim les antenes parades. Per això, i per no cansar-nos, quan viatgem sempre aturem un taxi. Un cau mòbil on, si l'atzar ho vol i la sort t'acompanya, pots sentir de tot. I on els taxistes, que no paren d'observar, escoltar i xerrar mentre transporten material humà d'una banda a l'altra dels formiguers urbans, et trien com a destinatari de les reflexions que fan en veu alta....
Ens uneixen els mars del sud i un fil primíssim d'amor que va des d'on ell és fins un punt llunyà que jo estimo. Tot dos hi hem navegat sota l'estrella del sud, sols i acompanyats, guiats per aquells estels que des de l'espai són punts negres en una immensitat lluminosa. I ens hem refiat de les les olors i els plats que no es cuinen enlloc com a coberta, sota la foscor i la soledat del mar.
Per fi! Per fi! Després de tants mesos esperant noves de la selva Lacandona han arribat! Avui diumenge el correu ens ha dut aquest mail que ja pensàvem que mai ningú enviaria. Ha arribat amb el cos de lletra trastocat, amb l'html que li feia figa i ple de colors i apunts dels que l'han anat llegint. Atrotinat i viatger ha fet una llarga carrera de reenviaments fins arribar al cau. Les formigues saludem al Sup, a la coronela Montse i a tots els nens, nenes, adults i gent gran de l’EZLN. També hem pensat que no podia arribar en més bon moment: tenim eleccions a casa i nosaltres proposem, com el de Chiapas, aconseguir l'autogovern donant una oportunitat a la paraula. Ja només ens falta fixar la data.