Abans de començar a llegir aquesta entrevista amb Eduardo Zancolli, les formigues vam pensar que feia molts dies que no posavem res a la porta del cau. Ni tan sols, un tancat per vacances. No sabem si va ser casualitat o causalitat però el que sí va haver-hi és sincronia i, sinó, llegiu.
Entrevista amb Eduardo R. Zancolli, Imma Sanchís (La Vanguardia, 26/07/2003)
–¿Qué gobierna nuestras vidas, la casualidad o la causalidad?
–La causalidad de la casualidad, la sincronicidad.
–¿Y eso qué es?
–Coincidencias con significado para las persona que las vive porque encajan perfectamente con su historia personal dando respuestas a dudas existenciales.
–¿Descarta el azar?
–Las coincidencias pueden tener que ver con la oportuna llegada de cierta información especial que no sabíamos cómo conseguir, o podemos pensar de repente en alguien que hace mucho que no vemos y, al día siguiente, toparnos con él. Resulta demasiado improbable matemáticamente hablando, que haya sido consecuencia del azar.
Continua a lasius científica.
Erik Satie porta la pluja de la mà i la pluja es deixa dur per la seva música. Les notes del seu piano són les gotes d'aigua que ens mullen. Ens deixem xopar i amarar d'aquesta tristesa fonda que batega al cel i als bassals del carrer, i els núvols, més prenyats que mai d'aigua, ens fan grisos els ulls. I la música es queda dins, al racó secret del cau on ens refugiem quan plou.
Estimat pare, aquí a Palau portem uns dies mogudets. No t'espantis. No és el que et penses. El meu cap continua a lloc i el que hi ha dintre també. L'únic, que el rei porta uns dies alterat. Des que va saber que els seus enemics estaven a punt de travessar el riu que fa de frontera, que ens té a tots amb l'ai al cor. Bé, ens té desperts tota la nit i els consellers i el servei no paren d'anar a munt i avall complint les seves ordres. A mi ja m'ha dit que, de moment, només vol arguments de guerra, que la cosa no està ara per frivolitats
Entrevista de Lluís Amiguet a Consuelo Barea, metge psicoterapeuta precursora del somni lúcid. A part d'ensenyar-nos la manera de posar una mica de llum en la foscor dels nostres somnis per positivar-ne el negatiu, ens dóna les claus per poder-lo sotmetre als nostres desitjos.
Avui va de música. Les formigues hem posat Pink Floyd de banda sonora. Aquest diumenge hem tret la pols a tots els racons del formiguer i hem recordat que el temps passa. S'esgoten els minuts cada dia i restem aturats als passadissos del cau sense saber si encara caldria dir alguna cosa més.
Avui a falta d'una, dues entrades. La inspiració, com cantaven els poetes, no ens visita sovint però quan ho fa es queda a passar la nit. Llegint l'article que ha publicat un dels visitants del xat de les formigues se'ns ha acudit de canviar-li una mica la forma i el contingut. Sabem que l'il.lustre poeta ens sabrà disculpar si es sent al.ludit per les nostres paraules, ell ja sap com se les gasten les lasius i que som de la conya. Continua a