Fent memòria
Fa molt de temps que vam escriure aquest post. El 13 d'octubre del 2002, era dels primers que sortien a la pàgina, als mai l'enviaren, era pel Dexter Gordon i avui, que ens venia de gust dir-li unes parauletes més, ens hem trobat que mai va contestar aquestes.
Potser recuperar entrades és el començament de la fi o, senzillament, és que som terriblement egocèntrics.
Per llegir escoltant Cheese Cake
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Assegut, escoltant la teva música, em vénen de sobte els ingredients del teu pastís. Les notes esdevenen olors; les olors, colors; els colors, sabors.
Assegut en un balancí del porxo. La casa, als afores. Dues llums rodones i paral·leles s’acosten pel carrer. El cotxe s’atura al meu davant.
L’olor del pastís surt del forn i puc veure el seu perfum, com es mou capriciosament en estranyes giragonses, fins que entra al meu nas. Encara puc descriure els ingredients.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Baixa del cotxe a la nit xafogosa i camina com una deessa cap a mí. De vellut roig és el vestit. Em besa la galta i m’explica que el dia ha estat dur. Molt trànsit. Feina? Molta. La gent escriu més cartes a l’estiu. Envia paquets. I postals de llocs increïbles. Neus blanques. Palmeres perfectes. Valls verdes. Muntanyes de sorra.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Entre totes les cartes, una en concret feia una olor familiar, de pastís de formatge.
Li ha fet pensar en mi. I en una migdiada humida dins d’una cambra en penombra on el sol, filtrat per unes persianes baixades, escriu un missatge en morse a les parets i el sostre: això no durarà sempre, no durara sempre això, durarà sempre això, no? sempre això no durarà.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
Pastís de formatge.
Ja no puc destriar.
Boles d’anís, biscuit, brie, canyella i coco.
Boles d’anís, biscuit, brie, taronja i rom.
El pastís ja s’ha fet i ella s’esvaeix com el perfum del pastís. Fent giragonses se’n va.
Com fer pastís de formatge, segons Dexter Gordon
Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
QUAN ELS SENTIMENTS NO CORREN 
Ja no està de moda aquesta cançó, però passarà. 
Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs 
- Vols xocolata?
A compromise between honesty and lies 
El misteriós lector/a s'ha decidit a trencar el silenci. Hem rebut un mail seu amb una imatge i més d'una paraula. I aquesta vegada ja tenim clar el que vol, perquè ens mira amb uns versos de Roís de Corella i ens ho diu a la cara:
Les formigues tenim un lector/a que ens envia un mail setmanal. Ni dos, ni tres, ni cap, un per cada setmana. No ens diu res en concret i ens ho diu tot. Parla del que sent i del que li agradaria sentir si escriguéssim alguna cosa que vol llegir.