Els vençuts
És un consol pensar que a Aznar se li haurà congelat el somriure de conill hipòcrita en veure els primers resultats definitius de les eleccions generals d’avui. És consolador que els cadells populars, davant la seu del PP del carrer Génova, cantin que els socialistes han guanyat per l’atemptat. Encara no se n’han adonat. Encara no saben que el fàstic que han provocat els seus progenitors no ve de l’atemptat, ni tan sols de la guerra sinó de la mentida miserable. La falsedat que van mantenir durant tres dies, encaparrats en la seva supèrbia pudenta, convençuts que podrien fer creure a tothom que els autors de la matança de l’11-M eren els etarres, quan tot apuntava cap a un altre lloc.
Als ciutadans no els emprenya tant que els terroristes siguin d’Al-Qaida com l’ocultació –conscient i horriblement predemocràtica- de la informació, l’ús més vomitiu del terrorisme que mai no s’ha fet en tot el període democràtic d’aquest estat. Als ciutadans els causa una por terrible que hagin estat inconscients fins al punt d’amagar a tots –als madrilenys, als barcelonins, als sevillans, als londinencs o als parisencs- que pesava sobre ells l’amenaça de la més poderosa i cruel organització terrorista del món. És íntimament satisfactori imaginar Aznar enfonsat pels seus propis pecats i tots els seus cadells bordant per la seva ignorància democràtica.
Sona La Muixeranga.
Avui surt a no sabem quin diari que la cançó dels 
Gelosia: Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit.
Les avingudes s'aixecaven per veure't passar, els edificis, ajupits, observaven el remenar del teu cul quan passejaves pel carrer. Les boques de metro es tancaven d'enveja i els busos s'aturaven per recollir-te sense pagar billet. Els cotxes calats als passos de vianants per descansar l'ofec del motor en veure't creuar el carrer. Tots els semàfors de Barcelona vermells, els senyals de prohibit doblegats, humiliats als teus peus en tolls rojos, els taximetres aturats i el Trambaix col.lisionat a Numància. Tota la ciutat paralitzada només per veure't passar.
Ara que tinc temps i fa fred et faré un vestit verd, verd oliva o verd molsa. Li retallaré un escot d'abisme vertiginós i te'l faré llarg fins els peus. Tornaré a anar a l'hort i reeixiran les bledes vetades de blanc, les fulles tendres de la col, els naps per bullir i les faves.
Vetlla l'espai de mi que et configura
Talleu la síndria ben fineta, que cobreixi el plat amb una capa vermella, cobriu-la amb les fulles d'espinac, ben netes i senceres, ben verdes. Amaniu la barreja amb els daus de formatge, les ametlles picades i la vinagreta de mostassa.