Als gelosos se'ls hauria de domesticar
Gelosia: Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit.
Gelós/a: Que té un zel recelós per allò que estima.
Midnight oil. Beds are burning | Nicanor Parra. Yo pecador
8.3.04
6.3.04
Dissabte, 6 de març
Col·lapse
Les avingudes s'aixecaven per veure't passar, els edificis, ajupits, observaven el remenar del teu cul quan passejaves pel carrer. Les boques de metro es tancaven d'enveja i els busos s'aturaven per recollir-te sense pagar billet. Els cotxes calats als passos de vianants per descansar l'ofec del motor en veure't creuar el carrer. Tots els semàfors de Barcelona vermells, els senyals de prohibit doblegats, humiliats als teus peus en tolls rojos, els taximetres aturats i el Trambaix col.lisionat a Numància. Tota la ciutat paralitzada només per veure't passar.
Leonard Cohen. Famous blue raincoat.
Col·lapse
Les avingudes s'aixecaven per veure't passar, els edificis, ajupits, observaven el remenar del teu cul quan passejaves pel carrer. Les boques de metro es tancaven d'enveja i els busos s'aturaven per recollir-te sense pagar billet. Els cotxes calats als passos de vianants per descansar l'ofec del motor en veure't creuar el carrer. Tots els semàfors de Barcelona vermells, els senyals de prohibit doblegats, humiliats als teus peus en tolls rojos, els taximetres aturats i el Trambaix col.lisionat a Numància. Tota la ciutat paralitzada només per veure't passar.
Leonard Cohen. Famous blue raincoat.
4.3.04
Dijous, 4 de març
Fer de pirata
La de pessics, concubina d'en klorksclap, proxeneta mariner i korsari enamorat, ens ha enviat una declaració de principis del vell llop de mar:
Al país dels pirates.....
no fem servir......
I el superpirata ha cridat ben fort que han fet les paus
Fer de pirata
La de pessics, concubina d'en klorksclap, proxeneta mariner i korsari enamorat, ens ha enviat una declaració de principis del vell llop de mar:
Al país dels pirates.....
no fem servir......
I el superpirata ha cridat ben fort que han fet les paus
2.3.04
Dimarts, 2 de març
Estrenem nou mes
M de mà, de maç, de macadàmia, de mam, de mamella, de mar, de mare, de marieta.
A d'abadejo, d'abadessa, d'abalançar-se, d'abanderada, d'abans-d'ahir, d'abatible, d'aeri.
R de rabada, de raça, de radiador, de radikal, de ràdio, de ràfega, de raig, de raïm
Ç d'açò que tenim: çaba, çal, çalut, çàndal, çarau, çarcasme i çang
El tercer mes, el déu de la guerra, acaba d'entrar al formiguer.
Morcheeba. Otherwise.
Estrenem nou mes
M de mà, de maç, de macadàmia, de mam, de mamella, de mar, de mare, de marieta.
A d'abadejo, d'abadessa, d'abalançar-se, d'abanderada, d'abans-d'ahir, d'abatible, d'aeri.
R de rabada, de raça, de radiador, de radikal, de ràdio, de ràfega, de raig, de raïm
Ç d'açò que tenim: çaba, çal, çalut, çàndal, çarau, çarcasme i çang
El tercer mes, el déu de la guerra, acaba d'entrar al formiguer.
Morcheeba. Otherwise.
26.2.04
Divendres, 27 de febrer
Chill out
Ara que tinc temps i fa fred et faré un vestit verd, verd oliva o verd molsa. Li retallaré un escot d'abisme vertiginós i te'l faré llarg fins els peus. Tornaré a anar a l'hort i reeixiran les bledes vetades de blanc, les fulles tendres de la col, els naps per bullir i les faves.
Pintaré el sostre de la cuina i faré dissabte. Agranaré els racons, llençaré tots els papers i ordenaré els calaixos. Compraré al mercat i mai més cauré en la temptació d'entrar a un supermercat. Intentaré no enfadar-me amb el noi de la pesca salada i cuinaré durant tot un matí els cigrons amb bacallà que feia la teva mare. També portaré el cotxe a passar l'ITV i li posaré boletes d'incens perque no faci olor a tabac. No em cremaré mai més una camisa fumant com una xemeneia, posaré rentadores de roba blanca i de color, et planxaré la faldilla aquella tan complicada. Et pentinaré els cabells però no et faré trenes rastes i et tatuaré, amb lletra gòtica, el meu nom a un costadet del ventre. Ara que tinc temps i és hivern i el cau treu fum com si fos una sopa d'all.
Fito y los fitipaldis. La casa por el tejado.
Chill out
Ara que tinc temps i fa fred et faré un vestit verd, verd oliva o verd molsa. Li retallaré un escot d'abisme vertiginós i te'l faré llarg fins els peus. Tornaré a anar a l'hort i reeixiran les bledes vetades de blanc, les fulles tendres de la col, els naps per bullir i les faves.
Pintaré el sostre de la cuina i faré dissabte. Agranaré els racons, llençaré tots els papers i ordenaré els calaixos. Compraré al mercat i mai més cauré en la temptació d'entrar a un supermercat. Intentaré no enfadar-me amb el noi de la pesca salada i cuinaré durant tot un matí els cigrons amb bacallà que feia la teva mare. També portaré el cotxe a passar l'ITV i li posaré boletes d'incens perque no faci olor a tabac. No em cremaré mai més una camisa fumant com una xemeneia, posaré rentadores de roba blanca i de color, et planxaré la faldilla aquella tan complicada. Et pentinaré els cabells però no et faré trenes rastes i et tatuaré, amb lletra gòtica, el meu nom a un costadet del ventre. Ara que tinc temps i és hivern i el cau treu fum com si fos una sopa d'all.
Fito y los fitipaldis. La casa por el tejado.
24.2.04
Dimarts, 24 de febrer
L'espai de mi
Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
Continua a l'iglú
L'espai de mi
Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
Continua a l'iglú
21.2.04
Dissabte, 21 de febrer
Filtres d'amor
Idril, la bruixa del Cafè clàssic, ens ha fet una carta astral i nosaltres li hem fet una recepta. Amanida Idril es diu i aquests són els ingredients:
- 1 quart de síndria vermella i dolça (fruit de la sindriera, gros, rodó, de carn dolça, i molt refrescant)
- 1 quart de kg de fulles d'espinac (tija dreta i ramificada, amb fulles sagitades)
- 1 grapat d'ametlles
- Daus de formatge de cabra
- Vinagreta de mostassa (llavors grogues amb propietats revulsives)
PREPARACIÓ:
Talleu la síndria ben fineta, que cobreixi el plat amb una capa vermella, cobriu-la amb les fulles d'espinac, ben netes i senceres, ben verdes. Amaniu la barreja amb els daus de formatge, les ametlles picades i la vinagreta de mostassa.
Serviu-la freda i acolorida en un plat ben gros.
No oblideu dir que l'amanida és una recepta per obrir portes, un filtre infalible que va de l'estómac al cor.
La banda sonora la posa aquest cop l'Ismael Serrano. Bon profit!
Filtres d'amor
Idril, la bruixa del Cafè clàssic, ens ha fet una carta astral i nosaltres li hem fet una recepta. Amanida Idril es diu i aquests són els ingredients:
- 1 quart de síndria vermella i dolça (fruit de la sindriera, gros, rodó, de carn dolça, i molt refrescant)
- 1 quart de kg de fulles d'espinac (tija dreta i ramificada, amb fulles sagitades)
- 1 grapat d'ametlles
- Daus de formatge de cabra
- Vinagreta de mostassa (llavors grogues amb propietats revulsives)
PREPARACIÓ:
Talleu la síndria ben fineta, que cobreixi el plat amb una capa vermella, cobriu-la amb les fulles d'espinac, ben netes i senceres, ben verdes. Amaniu la barreja amb els daus de formatge, les ametlles picades i la vinagreta de mostassa.
Serviu-la freda i acolorida en un plat ben gros.
No oblideu dir que l'amanida és una recepta per obrir portes, un filtre infalible que va de l'estómac al cor.
La banda sonora la posa aquest cop l'Ismael Serrano. Bon profit!
16.2.04
Dilluns, 16 de febrer
Tenim postal! Tenim postal!
Ens ha arribat la primera postal de la carmí i porta regalet inclòs. Ens envia molt records i un article d'en Manuel Vicent. Hem copiat el que ens escriu perquè ella ho sap dir millor que nosaltres.
Lasius, us envio un article d'en Manuel Vicent perquè m'ha commogut i és com aire fresc que et fa recordar realment què vols, com et sents i que et retorna la mirada amb la qual vols mirar-te i mirar els altres.
Em recorda que quan un s'ha transformat ja no pot ser el d'abans. I que veu les coses com les veu ell al seu article, on converteix la terra en un cel, perquè creu que la màgia és possible i que les coses s'han de poder aconseguir algun dia.
Continua a lasius carmí.
Tenim postal! Tenim postal!
Ens ha arribat la primera postal de la carmí i porta regalet inclòs. Ens envia molt records i un article d'en Manuel Vicent. Hem copiat el que ens escriu perquè ella ho sap dir millor que nosaltres.
Lasius, us envio un article d'en Manuel Vicent perquè m'ha commogut i és com aire fresc que et fa recordar realment què vols, com et sents i que et retorna la mirada amb la qual vols mirar-te i mirar els altres.
Em recorda que quan un s'ha transformat ja no pot ser el d'abans. I que veu les coses com les veu ell al seu article, on converteix la terra en un cel, perquè creu que la màgia és possible i que les coses s'han de poder aconseguir algun dia.
Continua a lasius carmí.
13.2.04
Divendres, 13 de febrer
No celebrem Sant Valentí ni ens preocupen els divendres 13. Sí que celebrem l'amor i festegem Eros. La rose que ens perfuma.
Aniversari
Va passar aquella nit, quan ja pensàvem que no passaria. Va succeir que ja era matinada i el cansanci es barrejava amb les boires de l'alcohol, i la roba, el cabell i les mans, feien ferum de fum. Va passar que se sentia aquella tristesa inexplicable de les 5 del matí, aquella soledat freda de quan es comença a fer de dia i la nit es converteix en una manta bruta i grisa. Va passar que la lluna, empudegada pels primers rajos de sol, ja s'amagava. I fotia humitat, molta humitat. Soledat fredíssima al moll dels ossos, la pell aspra de no dormir i l'estómac remenat. Va succeir llavors. Vam començar a parlar de música, de música dels Doors, de 'Riders on the storm', de tots els discos que compartíem a la memòria. I els del bar volien tancar i ens escombravem cap el carrer. Vam sortir sentint la música, aquell mareig de notes en què ens reconeixíem la tonada. Ens vam besar als fanals que s'apagaven i als carrers, i sota els arbres, ens vam acaronar les pells noves mentre la ciutat es posava en moviment. I que lleig era tot! Que esvaït aquell matí! Quin dia més gris i tristot! El nostre dia, la nostra hora, el nostre moment, la nostra història engegada un divendres qualsevol d'hivern.
A les 3 de la tarda, amb els llavis esgotats de parlar i besar, vam anar a dormir i a l'endemà tot va ser millor encara.
No celebrem Sant Valentí ni ens preocupen els divendres 13. Sí que celebrem l'amor i festegem Eros. La rose que ens perfuma.
Aniversari
Va passar aquella nit, quan ja pensàvem que no passaria. Va succeir que ja era matinada i el cansanci es barrejava amb les boires de l'alcohol, i la roba, el cabell i les mans, feien ferum de fum. Va passar que se sentia aquella tristesa inexplicable de les 5 del matí, aquella soledat freda de quan es comença a fer de dia i la nit es converteix en una manta bruta i grisa. Va passar que la lluna, empudegada pels primers rajos de sol, ja s'amagava. I fotia humitat, molta humitat. Soledat fredíssima al moll dels ossos, la pell aspra de no dormir i l'estómac remenat. Va succeir llavors. Vam començar a parlar de música, de música dels Doors, de 'Riders on the storm', de tots els discos que compartíem a la memòria. I els del bar volien tancar i ens escombravem cap el carrer. Vam sortir sentint la música, aquell mareig de notes en què ens reconeixíem la tonada. Ens vam besar als fanals que s'apagaven i als carrers, i sota els arbres, ens vam acaronar les pells noves mentre la ciutat es posava en moviment. I que lleig era tot! Que esvaït aquell matí! Quin dia més gris i tristot! El nostre dia, la nostra hora, el nostre moment, la nostra història engegada un divendres qualsevol d'hivern.
A les 3 de la tarda, amb els llavis esgotats de parlar i besar, vam anar a dormir i a l'endemà tot va ser millor encara.
5.2.04
Dijous, 5 de febrer
Fent 'googling'
Anem enfeinades al cau i poc inspirades. El mur de les lamentacions i els comiats alcohòlics ens tenen massa hores deprimides o ressacoses. Ja que no escrivim ens entretenim navegant per qualsevol pàgina que ens caigui a les mans, anem saltant de l'una a l'altra i hem fet grans descobriments. Una de les que més ens ha agradat és salms i la seva descripció del que anomena Pits de Distracció Massiva (PDM). Us en copiem un tros inspirador però no deixeu de visitar-la:
Res com un pit, o com diuen ací, una mamella, per a distraure al personal, encara que siga molla i lletja. I això és com tot. Hi ha armes que donen la volta al món i aprofiten per a justificar guerres, i hi ha pits que també la donen, però per a que la gent passe totalment de les armes i de les guerres, que no són boniques i, ai, ens fan tant i tant de mal....!
Bé, tota una filosofia de vida. Hem fet moltes altres troballes que trobareu a més caus i aprofitem des d'aquí per demanar disculpes als enllaçats per no haver-los avisat (no es fa, no es fa) però prometem ser respectuoses i, si cal, desvincular les vostres webs si no us fa el pes estar al formiguer.
Fent 'googling'
Anem enfeinades al cau i poc inspirades. El mur de les lamentacions i els comiats alcohòlics ens tenen massa hores deprimides o ressacoses. Ja que no escrivim ens entretenim navegant per qualsevol pàgina que ens caigui a les mans, anem saltant de l'una a l'altra i hem fet grans descobriments. Una de les que més ens ha agradat és salms i la seva descripció del que anomena Pits de Distracció Massiva (PDM). Us en copiem un tros inspirador però no deixeu de visitar-la:
Res com un pit, o com diuen ací, una mamella, per a distraure al personal, encara que siga molla i lletja. I això és com tot. Hi ha armes que donen la volta al món i aprofiten per a justificar guerres, i hi ha pits que també la donen, però per a que la gent passe totalment de les armes i de les guerres, que no són boniques i, ai, ens fan tant i tant de mal....!
Bé, tota una filosofia de vida. Hem fet moltes altres troballes que trobareu a més caus i aprofitem des d'aquí per demanar disculpes als enllaçats per no haver-los avisat (no es fa, no es fa) però prometem ser respectuoses i, si cal, desvincular les vostres webs si no us fa el pes estar al formiguer.