Tenim postal! Tenim postal!
Ens ha arribat la primera postal de la carmí i porta regalet inclòs. Ens envia molt records i un article d'en Manuel Vicent. Hem copiat el que ens escriu perquè ella ho sap dir millor que nosaltres.
Lasius, us envio un article d'en Manuel Vicent perquè m'ha commogut i és com aire fresc que et fa recordar realment què vols, com et sents i que et retorna la mirada amb la qual vols mirar-te i mirar els altres.
Em recorda que quan un s'ha transformat ja no pot ser el d'abans. I que veu les coses com les veu ell al seu article, on converteix la terra en un cel, perquè creu que la màgia és possible i que les coses s'han de poder aconseguir algun dia.
Continua a lasius carmí.
Va passar aquella nit, quan ja pensàvem que no passaria. Va succeir que ja era matinada i el cansanci es barrejava amb les boires de l'alcohol, i la roba, el cabell i les mans, feien ferum de fum. Va passar que se sentia aquella tristesa inexplicable de les 5 del matí, aquella soledat freda de quan es comença a fer de dia i la nit es converteix en una manta bruta i grisa. Va passar que la lluna, empudegada pels primers rajos de sol, ja s'amagava. I fotia humitat, molta humitat. Soledat fredíssima al moll dels ossos, la pell aspra de no dormir i l'estómac remenat. Va succeir llavors. Vam començar a parlar de música, de música dels Doors, de 'Riders on the storm', de tots els discos que compartíem a la memòria. I els del bar volien tancar i ens escombravem cap el carrer. Vam sortir sentint la música, aquell mareig de notes en què ens reconeixíem la tonada. Ens vam besar als fanals que s'apagaven i als carrers, i sota els arbres, ens vam acaronar les pells noves mentre la ciutat es posava en moviment. I que lleig era tot! Que esvaït aquell matí! Quin dia més gris i tristot! El nostre dia, la nostra hora, el nostre moment, la nostra història engegada un divendres qualsevol d'hivern.
Anem enfeinades al cau i poc inspirades. El mur de les lamentacions i els comiats alcohòlics ens tenen massa hores deprimides o ressacoses. Ja que no escrivim ens entretenim navegant per qualsevol pàgina que ens caigui a les mans, anem saltant de l'una a l'altra i hem fet grans descobriments. Una de les que més ens ha agradat és 
Construïm un mur al cau. Una paret gruixuda que ens suporta el pes, ens aïlla de l'exterior i ens apuntala el feble interior. Cada dia en fem un tros, l'anem aixecant més alt i més amunt.
Apenades formigues,
01. En la línia dels adéus iniciada ahir: acomiadar Carod-Rovira, el breu, i saludar a en 'Putxi', el jevi: Benvingut nou secretari general d'ERC!
Avui estem de festa de comiat, una festa alegre i alcohòlica com són totes les que fem al cau. Una formiga se'n va a trobar el seu lloc. A casa ja li hem dit que arreu hi ha presons però ella vol provar la llibertat condicional. Hem fet un sopar amb tot el que li agrada i li hem donat regalets perquè ens recordi. Ella ens deixa moltes coses en penyora perquè la seva maleta va mig buida i només porta una muda i un raspall de dents. Totes afilerades li diem fins aviat amb pessics a les potetes i bellugadissa d'antenes, i clar, ho fem plorant perquè ella és una de les nostres.
Quin ensurt! Darrerament, tenim un cau tan promiscu que ens hem encomanat un virus. Sí, tal i com ho sentiu. Un virus cabron que ens ha destrempat tot l'ordinador. El poll es diu VX2 i ens ha putejat tot el que ha volgut i més. La seva tàctica destructora ha estat no fer res però no deixar-nos navegar i atabalar-nos. No us podeu imaginar el nerviosisme de les formigues: només assabentar-nos que l'intrús era a casa no hem fet més que malfiar-nos de tothom i qüestionar-nos aquestes relacions lliures i orgiàstiques que tant ens agraden. Ara, en lloc d'un cau, tenim una fortalesa inexpugnable i ens fot la comparació perquè aquí sempre hem anat de llit en llit sense patir-hi. Ens voldríem cagar en tots els hackers del món però la veritat és que sentim una admiració callada per ells i encara més pels hackers de l'altre costat: aquells que fan software gratuït per combatre els que han creuat la línia de la ill·legalitat.