Dilluns, 26 de gener

Una de les nostres

Avui estem de festa de comiat, una festa alegre i alcohòlica com són totes les que fem al cau. Una formiga se'n va a trobar el seu lloc. A casa ja li hem dit que arreu hi ha presons però ella vol provar la llibertat condicional. Hem fet un sopar amb tot el que li agrada i li hem donat regalets perquè ens recordi. Ella ens deixa moltes coses en penyora perquè la seva maleta va mig buida i només porta una muda i un raspall de dents. Totes afilerades li diem fins aviat amb pessics a les potetes i bellugadissa d'antenes, i clar, ho fem plorant perquè ella és una de les nostres.

Sort i una cançó per al viatge,

Make The Deal

Time after time you told me it was the truth
Time after time you lied to me through your tooth
How can you sing when everyone writes your song
You think you pull the strings and I get strung along

Ba, ba, ba, ba

So cry, won’t you cry
You should have saved that for youth
And does it elevate the stakes
When you try to find the truth

In the real world they make real deals
And it hurts your cause and it clips your heels
And I would not hesitate
To say that I will not be here again
In the real world

It’s not my way to slap you in the face
When it seems your way to spell dis with a grace
Where are your friends theyr’ll moving on
Why do you get paid when everyone writes your song

In the real world but you make the deals
And it hurts some more till you just can’t feel
And I would not hesitate
To say that I will not be here again
Save the real world for the suits in the cells
Who only think they’re free when freedom sells
And I would not hesitate
To say that I will not be here again
In the real world

Ocean Colour Scene.

Dijous, 22 de gener

Quin ensurt! Darrerament, tenim un cau tan promiscu que ens hem encomanat un virus. Sí­, tal i com ho sentiu. Un virus cabron que ens ha destrempat tot l'ordinador. El poll es diu VX2 i ens ha putejat tot el que ha volgut i més. La seva tàctica destructora ha estat no fer res però no deixar-nos navegar i atabalar-nos. No us podeu imaginar el nerviosisme de les formigues: només assabentar-nos que l'intrús era a casa no hem fet més que malfiar-nos de tothom i qüestionar-nos aquestes relacions lliures i orgiàstiques que tant ens agraden. Ara, en lloc d'un cau, tenim una fortalesa inexpugnable i ens fot la comparació perquè aquí­ sempre hem anat de llit en llit sense patir-hi. Ens voldrí­em cagar en tots els hackers del món però la veritat és que sentim una admiració callada per ells i encara més pels hackers de l'altre costat: aquells que fan software gratuït per combatre els que han creuat la lí­nia de la ill·legalitat.

Ara cada matí­ encenem un ciri a sant Panda, sant Norton, sant McAfee i un altre a santa Rita, que en el fons, atees com som, és en la que confiem més. També hem penjat unes plomes d'indi canadenques per caçar els espantasòmines que intentin entrar, un conjur vodista i un filtre d'amor per als invasors.

De moment, i esperant que arribi la inspiració, hem deixat el cau grana en estat latent, hivernant. El sexe i les aprensions són incompatibles.

També hem fet un descobriment. S'anomena Lliure Albir i és un diari personal de cabòries i música. Com el seu propietari diria:

Sona 'Oh collector' - Ocean Colour Scene.

Dissabte, 9 de gener

Quan ens pregunten si tenim sexe, sempre responem el mateix: el sexe el portem a sobre. I sense ser àngels ni dimonis, ens hi disfressem de tant en tant. I quan sentim allò que puja pel ventre, l'escalfor calenta que il.lumina els ulls i les galtes, allò que et fa cardar com mai havies fet, suar i sentir, el formigueig que s'extén i no s'atura, el vermell se'ns fa més fosc .

Passeu al cau grana i, si noteu com unes pessigolles que se us belluguen pel ventre, digueu com seria el vostre formigueig.

Dilluns, 5 de gener

Com heu passat els Nadals? Bé, o en família?

Els Reis ens han fet avançar la tornada a la realitat i sense cap regal a la vista. Rebrem carbó, una mica d'hipertensió i farem petar les analítiques del colesterol. Deprimides i tipes de festes enfilem una darrera l'altra la porta del cau. Hem desfet les maletes i hem guardat als baguls les sedes i els diamants per tornar-nos a calçar el vestit gris de funcionàries. Estem emprenyades perquè encara no hem sabut a acostumar-nos a aquesta petita vida tan avorrida i lenta. Quina merda la comoditat del formiguer, quina tristesa de quotidianitat.

De la pila de roba bruta hem recuperat un disc de Buffy Sainte-Marie i una cançó, també paperets d'entrades de llocs que mai més tornarem a veure i una mica d'olor de pols. Tornar a començar. Lligar-nos de peus i mans a la feina i a les factures, desar il.lusions i guardar-les amb naftalina perquè no se les mengin les arnes.

A cagar! Quina ràbia només poder sobreviure i no viure.

Dimarts, 23 de desembre


Amor líquid


Si en acabar la feina no estem cansades, les formigues tafanegem pels caus de la premsa per veure el que es conten. Quan trobem un article que ens agrada, ens el quedem i el copiem aquí. Avui en tenim un que ens ha enganxat pel seu títol i per algunes de les paraules que el seu autor, Vicent Verdú , ha fet servir.


El podeu llegir a l'iglú

Dijous, 18 de desembre

ABC de 'lafiest'

Aquesta matinada hem trobat una perla voltant per la xarxa. És un diccionari d’ús exclusiu en castellà en ambients hòstils de parla castellana a la província de Barcelona. Ens ha agradat i hem rigut perquè ens hem trobat amb una caricatura perfecta dels 'nengs' que volten pel parc de sota el nostre formiguer. Igualets. El 'chandaling', l''amoto' i el 'pirbul'.

El propietari de la pàgina els anomena: Pelón o peloncho i diu d'ells: "Joven nacional vestido al estilo lujodeportivo, periódicamente tiene escayolada una de sus extremidades para reafirmar su posición dentro de la manada. Su evolución puede llegar a derivar en la subespecie nazinger o en el camello ambulante. Es poseedor habitual de un pirbul y un buga tuneado. Solo sabe decir una cosa en catalán: Neng!"

Si us interessa, seguiu el link per saber més de l'argot urbà de la jungla guetil.

Diumenge, 14 de desembre

Les formigues no hem esperat el Nadal per guarnir el cau. Tipes de llums de colors i boles vermelles, enlluernades per tants canvis polítics i tants pactes, hem decidit treure el lila (que tant tranquil.litzava i tan femení ens quedava) i vestir un blanc immaculat. Ens ha quedat tan net tot que ara ens belluguem apressades per les pàgines per no fer brutícia. Tenim, per fi, una casa nevada on passar aquests dies angoixants i familiars, pau albina, cau petit i malparit, allí on vivim. Si voleu assistir a la inauguració, teniu copa de cava pagada al salonet del xat.

Dissabte, 6 de desembre

A les formigues se'ns disparen les antenes cada vegada que ens topem amb paraules que es barallen per conquerir el mateix territori. Ens fan entrabancar i perdre el pas. Davant el dubte, i per continuar endavant, decidim enfilar el camí del diccionari per veure qui té la raó. Altres vegades no tenim tanta sort i ens surten paraules amb problemes d'herència. Llavors no queda altre remei que anar a cal notari.

Gran o gros? Carles Solà ens ho diu aquí.

Dimarts, 11 de novembre


Arriba novembre i, amb ell, el moment en què el dia ha de començar a cedir hores a la seva germana, la nit. I també arriba el temps en què els llibres trucaran suament a la porta i ens demanaran si poden entrar. Si els diem que sí, ells sabran recompensar-nos amb escreix. Com ho ha fet de manera molt especial Manuel Vázquez Montalbán amb la seva novel.la: Erec y Enide

Continua a l'iglú

Divendres, 7 de novembre

A les formigues sempre ens ha agradat saber el que es cou als altres caus. Som xafarderes de mena i sempre tenim les antenes parades. Per això, i per no cansar-nos, quan viatgem sempre aturem un taxi. Un cau mòbil on, si l'atzar ho vol i la sort t'acompanya, pots sentir de tot. I on els taxistes, que no paren d'observar, escoltar i xerrar mentre transporten material humà d'una banda a l'altra dels formiguers urbans, et trien com a destinatari de les reflexions que fan en veu alta....

Continua a l'iglú