Aquest mail que hem rebut al cau ens ha fet bellugar les antenes de gust i llepar-nos les potetes, tant Magnum ja cansava. A les formigues no ens calen registres que som totes iguals però a Can+30 és un tema que preocupa i sinó llegiu.
Hola nina,
He trigat una mica a contestar-te (espero que encara et quedin ungles). Fins ara no he rebut el mail dels de Vilafals. No m'ha agradat. Em diuen que això de registrar el niks és una cosa que va en contra de la seva filosofia del que ells volen que sigui un xat. De debó. Paraules textuals. Que fa temps que reben peticions semblants i que sempre els diuen el mateix "si ho féssim, les sales se'ns buidarien encara més. El nostre Portal és assenyat de portes en fora, però vol posar a disposició de tots als xateros un espai on regni la disbauxa catalana".... Sense comentaris. Continua a Mai L'enviaren.
Abans de començar a llegir aquesta entrevista amb Eduardo Zancolli, les formigues vam pensar que feia molts dies que no posavem res a la porta del cau. Ni tan sols, un tancat per vacances. No sabem si va ser casualitat o causalitat però el que sí va haver-hi és sincronia i, sinó, llegiu.
Erik Satie porta la pluja de la mà i la pluja es deixa dur per la seva música. Les notes del seu piano són les gotes d'aigua que ens mullen. Ens deixem xopar i amarar d'aquesta tristesa fonda que batega al cel i als bassals del carrer, i els núvols, més prenyats que mai d'aigua, ens fan grisos els ulls. I la música es queda dins, al racó secret del cau on ens refugiem quan plou.
Estimat pare, aquí a Palau portem uns dies mogudets. No t'espantis. No és el que et penses. El meu cap continua a lloc i el que hi ha dintre també. L'únic, que el rei porta uns dies alterat. Des que va saber que els seus enemics estaven a punt de travessar el riu que fa de frontera, que ens té a tots amb l'ai al cor. Bé, ens té desperts tota la nit i els consellers i el servei no paren d'anar a munt i avall complint les seves ordres. A mi ja m'ha dit que, de moment, només vol arguments de guerra, que la cosa no està ara per frivolitats
Entrevista de Lluís Amiguet a Consuelo Barea, metge psicoterapeuta precursora del somni lúcid. A part d'ensenyar-nos la manera de posar una mica de llum en la foscor dels nostres somnis per positivar-ne el negatiu, ens dóna les claus per poder-lo sotmetre als nostres desitjos.
Avui va de música. Les formigues hem posat Pink Floyd de banda sonora. Aquest diumenge hem tret la pols a tots els racons del formiguer i hem recordat que el temps passa. S'esgoten els minuts cada dia i restem aturats als passadissos del cau sense saber si encara caldria dir alguna cosa més.