Lloc en construcció.

Exterminació, caos. No sabeu el que m'ha costat eliminar fins la darrera d'aquestes maleïdes formigues. Si en queda cap d'amagada, en alguna escletxa del bloc, li tiraré insecticida.

Reconec que ha estat dur, mesos i mesos de lluita cos a cos amb les Làsius, fins a poder netejar l'ùltim racó d'aquest casa. Avui comencen les reformes i ho faig amb més ganes que mai. Fotré les parets a terra, ho pintaré tot d'un blanc immaculat i deixaré només, a les parets, com la decoració que no pesa, els retrats d'aquelles que les ocuparen abans que jo.

Renovar-se o morir. Canviar-ho tot i començar de nou. Dignificar el cau i fer-lo casa, per fi. Retrobar la llar i deixar que fugin els fantasmes i només escriure.

No em sap greu arrassar-ho tot com l'Àtila i carregar-me de raons per tornar a escriure de nou. Només una pàgina en blanc i un post pel davant.

Espai llunyà

Cansats del dia a dia
potser hauríem de marxar
cap a un espai llunyà,
un país o una illa.
Voltar per tot el món
a veure que ens espera.
Deixar-ho tot enrera
i no tornar mai més.
En un espai llunyà,
sense interessos ni tensions,
no hi haurà preocupacions
flotarem en la sorpresa.
Què bonic és recordar
les colònies a La Cot.
que guai va ser pujar
al volcà de Santa Margarida.
Caminant per Romania,
entre boscos i castells,
vaig veure com creixia
l'alegria dintre meu.
Fent ruta pels Urals,
perdut a la Mongòlia,
quan algu ja ens coneixia
vam marxar sense dir res.
Buscavem per Istanbul
una veritat com aquell temple
D'orient a occident
tu volies el punt mig
i per satisfer el teu desig
vam buscar sense parar
racons immaculats
i Pamukkale ens va trobar.
Te'n recordes de París,
a l'Arc de la Defense,
pujant la Torre Eiffel,
anècdotes precioses.
En un cràter circular,
en un viatge lunar
podrem fer l'amor
amb gravetat set vegades inferior
En un futur proper
només viatjarem
les nostres relacions
seran molt més senzilles.
Serem observadors
amb mandra de parlar
Serem humans,llavors,
llunyans en la mirada.

SanJosex. Al marge d'un camí.

Dimecres, 19 de març

Les lletres alcohòliques

M'agrada molt escoltar l'Amy Winehouse a l'Ipod. Voltar per Barcelona, anar amb metro a la feina, creuar-me amb pas ferm i ràpid amb la gent pel carrer amb la seva música glamurosa. Fragilitat i poder.

You Know I’m No Good

Meet you downstairs in the bar and heard
Your rolled up sleeves and your skull t-shirt
You say why did you do it with him today?
And sniff me out like I was Tanqueray

Cause you're my fella, my guy
Hand me your stella and fly
By the time I'm out the door
You tear me down like roger moore

I cheated myself
Like I knew I would
I told ya, I was troubled
You know that I'm no good

Upstairs in bed, with my ex boy,
He's in the place, but I cant get joy,
Thinking of you in the final throws, this is when my buzzer goes

Run out to meet your chicks and bitter
You say when we're married cause youre not bitter
There'll be none of him no more
I cried for you on the kitchen floor

I cheated myself
Like I knew I would
I told ya, I was troubled
You know that I'm no good

Sweet reunion, jamaica and spain
Were like how we were again
I'm in the tub youre on the seat
Lick your lips as I soak my feet

Then you notice lickle carpet burn
My stomach drops and my guts churn
You shrug and it's the worst
To truly stuck the knife in first

I cheated myself like I knew I would
I told ya I was troubled, you know that I'm no good
I cheated myself, like I knew I would
I told ya I was troubled, yeah ya know that I'm no good

Amy Winehouse. Back to black.

Dissabte, 8 de març del 2008

Dominguerus

Com deixar d'escoltar-te, de llegir-te, de veure't?

No dubtis que t'enyoro. Molt. Moltíssim. La vida segueix amb el seu pas gris, trist i sec.

Gairebé un any sense tu. Quin aniversari més miserable.





Do it

Never heard from you “I’m doing fine”
You get depressed or you are on cloud nine
You look tasty or a sorry sight
Shine your light
Mmmm
Never heard you singing on my mind
And never heard you humming a melodic catchy line
You just give me one thing back
So shine your light
Mmmm

Do it, do it, do it, put yourself in my place
Do it, do it, do it

I can see it in you eyes
You are different and you know it right
any given Sunday, any time
Shine your light
Mmmm
If I didn’t love you as much as I do...
I don’t know what I would do ‘cause I’ve never not loved you
You just give me one thing back
So shine your light
Mmmm

Do it, do it, do it, put yourself in my place
Do it, do it, do it

The Sunday Drivers. The Tiny Telephone

Divendres, 30 de novembre

El meu desconegut

Un hombre deseaba violentamente a una mujer,
a unas cuantas personas no les parecía bien,
un hombre deseaba locamente volar,
a unas cuantas personas les parecía mal,
un hombre deseaba ardientemente la Revolución
y contra la opinión de la gendarmería
trepó sobre muros secos de lo debido,
abrió el pecho y sacándose
los alrededores de su corazón,
agitaba violentamente a una mujer,
volaba locamente por el techo del mundo
y los pueblos ardían, las banderas.

Opiniones. Juan Gelman

15 de novembre. Escrit entre línies

BETWEEN THE LINES. Janis Ian


There's never much to say between the moments of
our games and repartee
There's never much to read between the lines of
what we need and what we'll take
There's never much to talk about or say aloud,
but say it anyway
Of holidays and yesterdays, and broken dreams
that somehow slipped away

In books and magazines on how to be and what to see
while you are being
Before and after photographs teach how to pass
from reaching to believing
We live beyond our means on other people's dreams
and that's succeeding
Between the lines of photographs I've seen the past --
it isn't pleasing


So strike another match
We'll have another cup of wine
And dance until the evening's dead
Of too much song and time
There's never much to speak about
Or read between the lines
Of what we dream about
When we're apart
And no one's looking on
To say you're mine

It was a good year then, it was a good year then,
we all remember
The time you threw the looking glass and seemed a fool
or very clever
Don't spoil it all, I can't recall a time when you were
struck without an answer
We'll live a quiet peaceful time between the lines
and go together


And I'm striking up the band to play our last hurrah
We'll dance until we've killed another evening off
Don't think of anyone but me
I'll have no lovers on the side
Tonight is all we've ever dreamed about
For once let's get it right
We'll go down flying in the end
Through another bottle in between the lines
I'll go down like a ship of state
Let's be gracious now
Between the lines

Dissabte, 28 de juliol

I és que quan ve d'Almansa...

Sembla que ja només escric quan hi ha música pel mig :-) Aquesta mena de barreja de heavy rock amb lletra de Tirant lo Blanc ha pogut més que jo. No em digueu que no veieu la Carmesina lluitant contra els vidus lascius d'Oropesa. I, si us plau, escolteu també la seva versió de 'Al vent'. Fa trempar.

PER NO OFRENAR

Som d'una terra estimada per la seua gent
Terra de mar, cultura i sentiment
Terra de pobles i de jornalers també
Terra de rojos, terra de maulets

Som d'una terra on es parla català,
És simbol de la nostra llibertat
Va ser dels moros, va ser de Jaume I
Terra de rojos, terra de maulets

I a tots nosaltres ara ens toca cridar...

Terra estimada, terra del nostre temps
Terra cremada, per no ofrenar glòries a Espanya
Terra habitada pels riberencs
On encara hi perviu l'antic sentiment

Som d'una terra destrossada per la seua gent
Terra de camps de golf i de diners
Terra d'asfalt i l'ombra d'estrangers també
Terra de blaus, terra de botiflers

Som d'una terra on es parla castellà
Que segles enrere se'ns va imposar
Terra que plora per reviure els temps passats
Terra de blaus, terra de condemnats

I és que quan ve d'Almansa el mal a tots alcança...

Nua espere el meu estimat
Perdut en un viatge que no acaba mai
Junt la natura jo estaré esperant
Tota la dolçor que ell em portarà

I aquest llarg camí
El recorreré seguint l'estel
Que em guiarà per la terra que sagna
Cap a la llar de la meua estimada

Sóc la guardiana de tota la terra
Jo sóc la mare, jo sóc la mar
Tan sols desitge que arribes a mi
Corre estimat, espere poder-te abraçar

Estic ferit i no puc caminar
Se que la mort prompte se m'endura
Deixant una terra ferida i marcada
Se que mai més els teus llavis podré besar...

I és que quan ve d'Almansa el mal a tots alcança...

Bloc en venda/traspàs

Quan ja estava a punt d'esborrar aquest pudent bloc --bloc sense tabac, sense amics, sense amors-- en Roger va cantar aquesta cançó... I és que tot plegat no ha estat mai res més (ni res menys!) que una presó de luxe, una cel·la encoixinada, una fantàstica nit de sexe sense vinagre. Ni fum, ni raons, ni dones, ni homes m'han ferit tant com aquestes formigues punyeteres. Salut!!

El rei de les coses

Tant d’esforç per ser algú,
tot i sabent cap on vas,
s’està menjant tots els teus cacauets,
la il·lusió amb què vas començar.

Però hi ha un lloc prop d’aquí
on ningú no et darà res,
un mar de boira on s’emmiralla el sol
cobreix totes les valls del país.

Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira’t a l’herba, dalt a muntanya el neguit s’aquieta i dorm.

Però algun dia hauràs de baixar,
tot i que no entens per què,
no saps què fer amb la teva solitud,
t’han fet per viure en un formiguer.

Síndrome de Peter Pan,
tot ha de ser al teu gust,
les coses no es canvien com els canals de televisió,
de la veritat, no n’has de tenir por.

Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira’t a l’herba, dalt a muntanya el neguit s’aquieta i dorm.
Cargol treu banya i mira a la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira’t a l’herba, dalt a muntanya el neguit s’aquieta i dorm.

Un mar de boira on s’emmiralla el sol
cobreix totes les valls d’un país inventat.

Reivindico un món inventat per cadascú amb l’esforç, la sol·litud i la llibertat.

Dissabte, 28 d'abril

Senyals de fum

Avui fa un mes que no fumo. Ni un dia més, ni un dia menys. Quin llarg camí de desig, angoixa i mono. Fumava gairebé un parell de paquets diaris ¿us podeu imaginar quants minuts de la meva vida han quedat orfes sense un marlboro entre els dits? No he estat capaç encara de passar ni un dia d'aquest mes sense pensar, un moment o altre, que em voldria estar fotent un cigarret. Fins i tot, alguna nit he somiat que fumava i notava l'olor del tabac des de la fase REM.

Estic enfadat amb l'humanitat des que no fumo. No m'agraden els bars, ni els restaurants, ni els cafès. Tampoc les llargues tertúlies al costat d'una voll. No m'agrada l'olor que fa el món, no la suporto. Fins i tot les bones olors em resulten ofensives, són tan exultants que m'embafen.

I internet. Buf. Obrir el pc i recordar el tabac i les llargues nits empudegades de fum... tot és ú. No em surt ni aixo d'escriure. He perdut el tempo, les comes, els espais i les mirades. Des que respiro bé, que no hi veig clar.

Estic més trist des que no fumo, més emprenyat, més sol, més sa.

Cony, foc!

Dissabte, 24 de març

Yours truly angry mob

Poques vegades puc gaudir del plaer majúscul d'escoltar un disc rodó, sorprenent des de la primera cançó fins l'última. Quan això passa és un petit miracle, una troballa íntima enregistrada a l'àlbum personal de la meva música.

Kaiser Chiefs

Love’s Not A Competition (But I’m Winning)

I won’t be the one to disappoint you anymore,
I know, I’ve said all this and that you’ve heard
It all before,
The trick is getting you to think that all this was your idea.
And that this was everything you’ve ever wanted out of here,
Love’s not a competition but I’m winning.
I’m not sure what’s truly altruistic anymore,
When every good thing that I do is listed and you’re keeping score,
Love’s not a competition but I’m winning
Love’s not a competition but I’m winning
At least I thought I was but there’s no way of knowing,
At least I thought I was but there’s no way of knowing,
You know what it’s like when you’re new to the game but I’m not,
I won’t be the one to disappoint you,
I won’t be the one to disappoint you anymore

Diumenge, 25 de febrer

La importància de dir-se Enric

A l'Enric li agrada fer llistes. Llistes interminables de qualsevol mena, numerades amb dígits o classificades per lletres. Segons ell, l'ajuden a aclarir-se i a mesurar la importància de les coses. Són llistats ordenadíssims que van de l'A a la Z --que tenen subcategories, si cal-- o bé, van de l'1 fins l'infinit --amb números negatius si cal--, o que, fins i tot, barregen lletres i dígits.

L'Enric és un capsigrany que si no fa aquesta munterada de frases arrenglerades es pensa que perd el món de vista; l'Enric creu que si no prioritzes les idees, les idees se't mengen.

És ben estrany el dia que passa sense una nova llista perquè no sempre s'aixeca amb les mateixes ganes i necessitats, perquè no sempre ha de voler el mateix. L'Enric fa 20 anys que refà el mateix llistat canviant-li l'ordre i afegint, ben poques vegades, un desig petit. Quan li passen les ganes de desitjar-lo, l'esborra de la llista i l'inclou a una altra que anomena 'Coses que he rebutjat'.

Podria passar que un dia l'Enric parés ben boig i algun psiquiatre hagués d'utilitzar les seves llistes per treure'n l'aigua clara.

Aquest home, perquè ja no és un nen, elabora la seva primera priorització de bon matí, només llevar-se i amb les boires del cafè, comença a apuntar-les mentalment. Mentre caga --cada dia puntualment i a la mateixa hora- n'afegeix un parell o tres i abans de vestir-se per anar a treballar, l'escriu.

A la feina tampoc deixa de fer-ne. Fins i tot, hi esmenta quan anirà a fer el primer cigarret --com li agrada aquesta llei que no el deixa fumar quan vol-- o quan li tocarà esmorzar, dinar o plegar definitivament. Li agrada posar les hores en lletres més grosses per no perdre's ni un segon del que hauria d'estar fent.

L'Enric segueix escrupulosament tots els seus llistats fins que deixa de fer-ho. Després s'angoixa, tant que arriba a marejar-se de neguit, no hi ha cosa que molesti més al capsigrany que no fer el que ell mateix es mana. Quan això succeix, l'Enric s'emborratxa i aprofita qualsevol paperet que troba al bar --el mateix bar on sempre va quan no segueix les seves llistes-- per escriure beure no és la meva prioritat. I ho repeteix, i ho repeteix, i ho repeteix. A l'Enric li agrada escriure, ni que sigui sempre el mateix.

Avui passa que ha conegut la Paula i, encara que és l'hora de fer el segon cafè del matí, prefereix mirar-la. Li desmunta tot el planning, el cony de Paula, però és que li agrada. L'Enric pensa que la Paula és bufona i simpàtica i que es mereix un lloc prioritari a la seva vida.

Sense pensar en les conseqüències, trenca la seva llista i hi apunta PAULA, en majúscules i negreta de tant repassar-li el nom, i li posa el número 1, la lletra A, la subcategoria 0 i un signe d'exclamació.

L'Enric canvia tot el seu llistat i escriu tímidament, en el lloc 50 --sub1, subA, sub0-- follar-me la PAULA i respira alleujat.